Com afrontar les persones que no volen vacunar als seus fills? Begoña Román

L’augment de les famílies que no volen vacunar els seus fills és una font de preocupació per a les organitzacions sanitàries.

 Begoña Román, doctora en filosofia i especialista en ètica aplicada i bioètica, va plantejar quina és la millor forma d’abordar aquest problema, des del punt de vista ètic.

 Hem intentat fer un resum amable, tal com ella recomana, del seu discurs (encara que us aconsellem que el vegeu íntegre en el vídeo que acompanya aquestes lletres).

Begoña Román ens parla, a mode d’introducció, d’ètica i de moral. Distingir ètica de moral és clau: l’ètica explica el perquè, la moral ens diu el què. Hi ha quatre tipus d’ètica:

  • L’ètica cívica: aquella que ocupa l’espai en què conviuen diferents morals (que tenen conceptes diferents d’allò que és bo i del que és dolent), i que ha de basar els criteris  per prendre decisions en els paràmetres de la dignitat i la justícia, no de la qualitat de vida.
  • L’ètica organitzativa: que té com a criteri el bé de tots els membres de l’organització.
  • L’ètica professional: vinculada a la qualitat professional concreta.
  • L’ètica personal.

D’aquestes quatre ètiques, han de ser prioritàries les dues primeres. En canvi, som en una societat en què es prenen les decisions des de l’ètica personal, cosa que mostra un dèficit de la consciència del fet que som éssers relacionals.

Román també ens explica la distinció entre motius i raons. Els motius són subjectius i psicològics, estan en el terreny de la moral personal.  Les raons tenen en compte els drets i deures del nostre espai públic, és a dir, la justícia.

Entrant en el terreny concret de la vacunació, la situació és que tenim cada dia més famílies que no vacunen els seus fills i tenim unes organitzacions sanitàries que promouen la vacunació. Així, se’ns planteja el problema de  decidir fins a quin punt hem de respectar l’autonomia del pacient sense caure en un clientelisme arbitrari.

Perquè pugui ser respectada, aquesta autonomia s’ha de basar en la comprensió de la informació sobre què està en joc i què és la salut de tothom,  no només la del propi fill o filla. I aquesta informació (que inclou les raons i l’evidència científica sobre les conseqüències probables, tant clíniques com socials) ha d’ajudar el pacient a separar la veritat i la justícia de les falsedats i la superstició.

En cap cas es tracta de pressionar, de convèncer o d’intimidar la persona, sinó de dialogar amb ella. Com a professionals, hem d’estar disposats a discutir sobre moral. Hem d’estar disposats a treballar amb paciència per generar una relació de confiança, que és l’objectiu i el valor fonamental de la relació assistencial.

I tot això, ho hem de fer des d’una ètica organitzativa al servei de la ciutadania. Cal que expliquem bé la política de vacunació, al mateix temps que revisem si està ben construïda i si amb ella compensem  possibles danys a l’individu que es vacuna en favor de la comunitat. Cal que assumim els propis errors i que consensuem polítiques i calendaris vacunals.

Tant des de la consulta com des de l’organització hem de fer públiques aquestes reflexions amb una comunicació  amable i pedagògica, creïble i respectuosa amb la discrepància.  Cal, doncs,  que millorem les habilitats comunicatives i la capacitat d’argumentar de forma seriosa i complexa. Hem de saber explicar-vos, als ciutadans i ciutadanes,  per què  heu de confiar en nosaltres.

Es tracta d’explicar els perquès.  Es tracta de generar més confiança, que és el gran capital social. Es tracta de recuperar el terreny de l’ètica cívica, que no diu què està bé i què està malament, sinó que diu què és just i en què consisteix la veritat sobre la qual s’han de prendre les decisions.

Una societat més ignorant és menys justa i menys lliure.

 

Quant a ICS Catalunya Central

Gerència Territorial de la Catalunya Central. Institut Català de la Salut. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Vacunes i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.