Allò que ens fa estar sans és gaudir de la vida

Avui us presentem una experiència de promoció de la vida saludable, diferent i innovadora. Ester Corrales i Natxo Oñatibia, dues persones creatives i curioses,  han deixat una carrera professional d’èxit (en els camps de la infermeria i el periodisme) per abocar la seva experiència i les seves il·lusions en allò que els fa feliços: la promoció de la salut a la natura.

Natxo Oñatibia i Ester Corrales-Foto ©Elena Pelegrín

Natxo Oñatibia i Ester Corrales-Foto ©Elena Pelegrín

Els hem anat a veure a casa seva – Cal Peguera, o Rural Salut -, al bell mig de la Serra de Catllaràs, on ens han rebut amb calidesa, somriures, un tracte exquisit ple de detalls i molt entusiasme. El que havia de ser una entrevista ha esdevingut  una enriquidora conversa en la que s’ha bolcat la seva visió de la salut i les seves experiències vitals.

________________________________________________________________

Ester i Natxo, vosaltres heu adquirit un compromís personal i íntim amb un estil de vida lligat a la natura i a la promoció de la vida saludable, que es percep des de fora com quelcom “autèntic”.

 Natxo – Nosaltres vivim aquí, gaudim d’aquest estil de vida,  rebem a la gent a casa nostra, els fem activitats basades en coneixements que teníem prèviament, en coses que havíem viscut i gaudit quan érem petits, i el que fem és transmetre aquests coneixements en un lloc que per nosaltres és molt important, perquè és el nostre. La gent percep aquesta sensació d’“autenticitat”, digues-li així, i això és un valor afegit.  I a nosaltres ens fa molt feliços.

Allò que ens fa estar sans és gaudir de la vida, gaudir del que ens agrada i del que ens senta bé.

Parleu de tresors naturals, de la història dels llocs, de les tradicions, de fer coses a mà, de la felicitat, de fer realitat els somnis…, tot això què te a veure amb la salut?

 Ester –  El nostre concepte de salut, com en el vostre projecte ASACO, va més enllà de la visió tradicional de la salut. Té a veure amb viure i amb els estils de vida. És el concepte de salut de l’OMS(*). Sembla molt teòric però a l’hora de la veritat allò que ens fa estar sans és gaudir de la vida, gaudir del que ens agrada i del que ens senta bé.  En molts aspectes: a nivell mental, espiritual, social, cultural, i físic. I és molt important la relació que té la natura amb tot això.  Alguns estudis demostren que viure amb el color verd al voltant, suposa una  diferència positiva. Aprofitar i conèixer els elements de la natura, la flora, la fauna, les estacions, cuinar a través de les coses que la natura t’ofereix, l’aprofitament, el reciclatge, totes aquestes coses ens fan sentir millor, perquè cuidem directament de nosaltres mateixos.

La creació per un mateix té un potencial, desenvolupa capacitats molt importants i disminueix l’estrès.

 Per exemple, s’està utilitzant l’hort com una eina de rehabilitació per grups concrets.

 Aquest  estil de vida diferent del majoritari, és una opció personal arriscada econòmicament, personalment, i emocional. Us va costar molt decidir-vos? Com veu arribar fins aquí? A decidir… això és el que volem.

Infusió d'hisop

Infusió d’hisop

Ester – Jo crec que m’ha costat tota la vida, perquè jo veig això com un moment de maduresa. Hi ha gent que veu la vida amb més serenor i no té crisis o conflictes amb la vida que té. Però jo recordo que des de petita he volgut avançar, tenia una realitat, i volia un canvi.

 Després la decisió professional, que és una renúncia important, en el moment que tothom considera millor en el món de la infermeria, que és arribar a la direcció.  És un estatus professional i el lloc que les infermeres pensen que és el millor, i un sou estable. La gent no entén el camí i se sorprèn que estem treballant i vivint d’això.

 Jo no m’imaginava de petita muntant una empresa jo sola, però si que m’imaginava en projectes, que m’encarregaven i començaven i acabaven. Pensava quan veia el meu pare: quin mèrit aquest home, aixecar-se cada dia a les cinc del matí. Els mateixos companys, els mateixos jefes…  a mi m’agrada visualitzar-me per projectes. Per mantenir la il·lusió, acabar un projecte i tenir-ne un altre.

 El Natxo i jo anem a la una, els dos volem anar cap aquí. Ens adonem que cada dia hi ha oportunitats. Aprenem dels errors, perquè és nou, i aquí ho pots fer tot, tu decideixes

Ens adonem que cada dia hi ha oportunitats.

Tots tenim il·lusions i somnis, però què teniu vosaltres, que us ha permès posar en pràctica el vostre somni? Quins són els vostres actius i capacitats personals?

 Natxo – D’entrada vem requerir poca inversió inicial, i això és un factor molt positiu. Nosaltres vam començar regentant una casa rural a Gisclareny, a sota del Cadí. A la meva família sempre havíem fet molta muntanya, els meus pares eren molt aficionats a la natura i em van transmetre aquesta curiositat, i el tema de la casa rural era un somni a realitzar.

 La vam tenir durant un any i al final vam deixar-la, i el concepte de Rural Salut ja estava en l’aire. L’Ester ja estava rumiant la idea i anava dient, podíem fer activitats de salut a la natura també, i jo pensava: – … però què diu? Si tenim una casa rural, anem a enfocar-la de cara al negoci. Activitats de salut a la natura era un concepte abstracte, quina mena d’activitats…?

 Finalment vam donar més forma al tema de les activitats i al final vam trobar aquesta masia on estem ara.

"Natxo i Ester a Cal Peguera" Foto de ©Elena Pelegrín

“Natxo i Ester a Cal Peguera” Foto de ©Elena Pelegrín

 Ester – A nivell d’actius, jo crec que un punt fort meu és dinamitzar i organitzar. I tots dos creem una relació de confiança, la gent de seguida es deixa anar, es relaxa, donem espai a tothom, i la gent es predisposa.

També tenia interès per  tenir una altra visió de la salut, perquè havia estat molt de temps en un àmbit de salut molt concret i molt hospitalari.

No ens fa por organitzar coses. Ni treballar persona a persona.

 Si, la teva experiència de 17 anys a l’Institut Català d’Oncologia (ICO) com infermera t’ha mantingut en contacte permanent amb persones greument malaltes. Fins a quin punt ha tingut influència aquest fet en la decisió de canviar de vida? En algun moment has sentit la necessitat de fugir de la malaltia?

 Ester – Jo vaig tenir la sort, que molta gent no té, – suposo que també pel meu motor intern-, que cada quatre o cinc anys vaig tenir oportunitats professionals diferents. Vaig fer gestió, uns anys fent recerca, vaig portar la formació de l’ICO, vaig ser adjunta, vaig tenir possibilitats de tenir un altre oxigen.  Quan feia gestió deia, què difícil és muntar un circuit, que vingui un malalt a fer-se una analítica a primària i que el resultat estigui informatitzat… Una altra mirada de la malaltia.

 Però sí que és veritat que 20 anys amb càncer pesen. Per com jo sóc, i perquè havia estat vint anys tocant malaltia, malaltia, malaltia, necessitava un projecte relacionat amb ajudar a fer salut però d’es d’un àmbit més de promoció i preventiu i també més comunitari. Penso que la gestió va pesar més que la malaltia. Perquè jo amb les persones malaltes m’ho passava molt bé.  Perquè notes el subidón que fas coses per la gent.

Elena Pelegrín i Esther Julià, del Blog ICSCatCentral, amb Ester Corrales, en un moment de l'entrevista. Foto de ©Natxo Oñatibia

Elena Pelegrín i Esther Julià, del Blog ICSCatCentral, amb Ester Corrales, en un moment de l’entrevista. Foto de ©Natxo Oñatibia

 Em vaig adonar que allò (la gestió) no era la millor feina, era el millor sou, però la millor feina no.  M’ha servit per estalviar, i per poder estar aquí.

 Estar malalt és no tenir salut, i estar sa és no tenir cap malaltia, penseu que és així, o hi ha una altra fórmula?

 Natxo – Jo al principi era molt aprensiu amb el tema de les malalties, perquè com mai a la vida no he tingut cap malaltia, ni greu ni lleu, llavors el tema de la malaltia era com… ni esmentar-lo, per si de cas… és aquesta percepció de les persones alienes al sector sanitari.

 I a través de l’Ester vaig començar a sentir parlar de la paraula càncer cada dos per tres. I t’adones que les coses no són com penses….

I bé, a través del coneixement de mica en mica perds el concepte preconcebut que en realitat no eren més que pors.

 Amb el temps m’adono que hi ha molta gent que pot estar malalta perfectament sense tenir cap malaltia.

Amb el temps m’adono que hi ha molta gent que pot estar malalta perfectament sense tenir cap malaltia perquè porta un estil de vida que li provoca unes sensacions,  unes angoixes, mal humor, irascibilitat, o no aprofitar ni gaudir de la vida.

Aquesta persona no està malalta però té una vida pobre, rància, i al contrari, una persona pot tenir una malaltia i gaudir de la vida i aprofitar i viure al màxim i de veritat, és a dir, no pensant “és que he de viure al màxim perquè potser d’aquí dos anys no hi seré i he d’aprofitar”.

Per mi la salut seria estar en un equilibri amb el que tu ets.

Ester – Per mi la salut seria estar en un equilibri amb el que tu ets. I això no vol dir que no hagis de canviar coses que no et senten bé.

 La vida pot ser un camí amb entrebancs, vols 1 fill i en tens quatre, o vols quatre fills i no en tens, o tens una malaltia, o un divorci, o el teu nét es posa malalt, i resulta que té una malaltia crònica. En el camí de la vida et trobes amb coses molt tristes, però la salut seria estar en un equilibri, saber adaptar-se al que tu pots fer i la vida t’ofereix. Tota la resta son coses que et poden passar. La malaltia és un moment de desequilibri d’alguna part del teu funcionament, d’ una part, però no de tot… potser hi ha gent que una separació la viu pitjor, i no és una malaltia.  De vegades la gent es queda trencada per una pèrdua, per mi sobretot el concepte de salut té a veure amb l’equilibri de la persona.  I l’equilibri és un tema continu. D’anar buscant el que ets tu mateix.

 Natxo – Jo quan treballava com a director de la Revista del Club Súper 3, ho vaig fer durant 5 anys, llegia un munt de reportatges sobre coses com les que després fem aquí, a cal Peguera. Però allà les comunicàvem a través de les pàgines de la revista, mil històries que no posava en pràctica, senzillament les explicava. Clar, també tenia uns quilos de més, treballava tot el dia assegut, dirigia la revista i col·laborava per diferents mitjans de comunicació, en aquella època es podia fumar a les redaccions, menjava cada dia fora, perquè estava lluny de casa, és clar que jo no estava malalt, però no portava una vida sana.

Elena Pelegrín (reportatge gràfic) i Esther Julià (redactora) del Blog ICSCatCentral a Cal Peguera. Foto de ©Natxo Oñatibia

Elena Pelegrín (reportatge gràfic) i Esther Julià (redactora) del Blog ICSCatCentral a Cal Peguera. Foto de ©Natxo Oñatibia

 Ester – Jo crec que portem una vida més coherent.

Natxo – si

 Ester – Tenir una vida saludable és ser coherent entre allò que el cos necessita i com  ets tu.

 Ara em sento que no menteixo a ningú. Abans, tenia la sensació que no era espontània, ni jo mateixa; hi havia molts moments en el dia a dia, que entrava en conflicte amb el que jo hagués volgut fer, i no podia o no sabia fer-ho.

 I en tot el tema de promoció de la salut sempre ens diuen que l’èxit de qualsevol política de salut, o que el professional recomani coses a la persona, és que les recomanacions, les que proposa al malalt o a la persona, siguin coherents amb la seva vida. I és molt difícil, però si no és així, aquesta persona no incorporarà canvis a la seva vida.

 Podem recomanar activitat física, alimentació, i no arribem només amb al missatge.  Aquí, nosaltres vivim d’una manera que no ens costa energia.

 Natxo – potser et passes sis hores a l’ordinador i després quatre hores a fora, arreglant els 5000 metres de terreny, arbres fruiters, hort, i al final potser fas una jornada d’onze hores al dia, però si ho fas per a tu i a gust, i en un entorn que et sigui agradable, és més sa que estar a l’oficina com abans, i això que feia menys hores. No vull dir que treballar a una oficina no sigui sa, estic parlant del meu exemple personal.

 Ester – Ara dono més valor a tot. Per exemple la feina que feien els meus caps a l’ICO, que anaven al carrer a cercar ONG, finançament per algun projecte, o anar a un hospital a aconseguir que el circuit funcioni. Què difícil és aconseguir fer clients! ara la valoro molt positivament.

 La feina de comercial igualment, la valoro molt perquè ho estem fent i és molt incert. Si vas a una reunió, com la prepares? Esperes a veure què et demanen? Cada reunió és un món. I tot el que suposa cada pas perquè una activitat sigui possible. Des de preparar la casa, que el material estigui bé, què diem, què no, la difusió, com ens equipem. Ara ja tenim un bagatge. És molt positiu i enriquidor que ho fem tot des del principi. Ens dóna força i coherència.

 Aneu una mica a contracorrent, la societat no porta cap aquí. El tema de la comunicació de la salut, com el veieu? Tu deies abans de conèixer l’Ester, salut era com estar malalt. Com es trenca aquesta imatge?

 Natxo – Jo he après una cosa, i és que el tema de la salut pot crear rebuig a la gent que no està interessada o no té cap problema de salut, perquè pensa si no tinc cap problema perquè m’he d’interessar per la salut, és com cridar el mal temps.  Si la gent té problemes de salut si que està interessada. El tema és conjuntar les dues coses. El que intentem és fer arribar a la gent que es pot fer salut sense necessitat d’estar malalt, que el tema de pensar en salut no ha de ser cridar el mal temps ni ha de ser una cosa dolenta, i donar una imatge agradable del que és fer salut.

fer ganxet a la natura és fer salut, fer marxa nòrdica és salut, no només per l’exercici físic sinó pel fet de desenvolupar-se en la natura

Pastis amb flors comestibles Foto de ©Elena Pelegrín

Pastis amb flors comestibles Foto de ©Elena Pelegrín

Per això nosaltres diem a les xarxes socials que fer ganxet a la natura és fer salut, que fer marxa nòrdica és salut, no només per l’exercici físic sinó pel fet de desenvolupar-se en la natura, green execises, diem a la gent “t’ho passaràs bé fent una activitat i a més faràs salut.”

 El profà pensa que fer salut és curar una malaltia.

 Ester – i normes.

 Natxo – i si estic malalt ja vaig al metge. Hem de comunicar que salut és molt més que la malaltia o la curació. És molt més ampli, no només el tema de la prevenció sinó que gaudir, fer una activitat que et faci sentir bé també és salut perquè això és bo psicològicament.

 Natxo – I ara, el problema afegit amb el tema de comunicar hàbits de vida saludables, és que a la televisió hi ha molts anuncis que estan utilitzant aquest concepte per fer màrqueting pur i dur. S’estan venent uns productes de diferents grans marques comercials que de saludables ves a saber què tindran, però es fa servir.  Els executius s’han adonat que usant aquest concepte, amb quatre consells que facin tal o qual cosa, venen un producte que va malament per la salut en realitat, però… és un tema de màrqueting que fa ràbia.

 Ester – Tenim una societat… tothom diu que es cuida, ho assocïen amb caminar, no passar-se amb el menjar…, el concepte d’aprendre, gaudir, l’actitud positiva davant la vida, això no és salut per la gran majoria de la població. Això per ells només és viure d’una manera determinada.

 Natxo – això de promoció de la salut… no ho acaben d’entendre. És això el que no acaba d’arribar. Perquè hem tingut una educació dolenta respecte al tema de la salut.  La gent ho percep però només de cara a nosaltres. Ens diuen: “què bé que esteu allà… esteu súper feliços en aquest paisatge!”

 És clar, i súper sans… vine! I tu també gaudiràs de tot això i faràs salut.

 Ester – Quan marxen d’aquí, no hem preguntat, si això de la salut… ho han entès.  Potser quan marxen no associen el que han fet amb salut. No sabem si hem canviat el concepte, si potser pensen el mateix que pensava abans de venir. Sabem que s’ho han passat de conya, però si li preguntéssim potser no hauria canviat res.  És el repte més important que tenim.

(*) La salud es un estado de completo bienestar físico, mental y social, y no solamente la ausencia de afecciones o enfermedades.  De la “Constitución de la Organización Mundial de la Salud” adoptada a la Conferència Sanitària Internacional, Nova York, 1946.  Rec. Wld Hlth Org.; Actes off. Org. mond. Santé, 2, 100), y entró en vigor el 7 de abril de 1948

________________________________________________________________

Enllaços: Green Exercise (University of Essex) – NHS Health Scotland Greenspace demonstration Project  – What is the Best Dose of Nature and Green Exercise for Improving Mental Health? A Multi-Study Analysis – Healthy Parks Healthy People Central – Natural England

 

ICS Catalunya Central

Quant a ICS Catalunya Central

Gerència Territorial de la Catalunya Central. Institut Català de la Salut. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Lleure i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Allò que ens fa estar sans és gaudir de la vida

  1. Retroenllaç: Experiència de promoció de la salut a la natura | Projecte ASACO

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *