Tuberculosi, jo, doctor?

tuberculosijodoctorEn commemoració del Dia Mundial de la Tuberculosi que se celebra avui, 24 de març, recuperem un escrit del Dr. Joan Pau Millet sobre aquesta malaltia.

La seva faceta com a investigador se centra en les poblacions vulnerables i les malalties oblidades com la Tuberculosis i l’VIH. La seva tesi doctoral: “Estudio de las recurrencias y de la supervivencia en los enfermos con tuberculosis que han completado el tratamiento en la ciudad de Barcelona” l’avala com un destacat expert en aquesta malaltia.

Aficionat a l’escriptura, va quedar finalista al nostre Primer Concurs de relat breu, i com veureu en aquest texte divulgatiu , és un comunicador didàctic i hàbil.

________________________________________________________

– Què m’ha dit que tinc, doctor?

– Té tuberculosi.

– Què diu ara? Però, aquesta malaltia, que no estava eradicada?

– En absolut, és present arreu i pot afectar qualsevol persona. Cada any emmalalteixen més de nou milions de persones a tot el món i moltes, si no reben tractament, acaben contagiant les del seu voltant o fins i tot poden morir.

– Pensava que era una malaltia de l’edat mitjana!

– És veritat que molta gent pensa que no existeix. Encara afecta sobretot els països pobres i hi ha gent amb més risc de contraure-la, sobretot els qui tenen alguna malaltia o situació en què les seves defenses estiguin alterades. Per exemple, les persones infectades pel virus de la immunodeficiència humana (VIH), les drogoaddictes o les que viuen en situació d’exclusió social, com ara indigents, alguns immigrants, o persones amb malalties cròniques que prenen certs tractaments. Però també afecta persones sense problemes especials de salut o sense factors de risc, com és el vostre cas.

– Veurà, segur que es tracta d’un error perquè jo em cuido molt i menjo molt bé.

– Ho hem confirmat amb el laboratori i, com li deia, tots som susceptibles d’emmalaltir.

– I on ho he pogut agafar, això? Al metro?

– No sabem on ho ha agafat. Es transmet per l’aire a partir d’una persona malalta que estossega. Ens podem infectar a qualsevol lloc.

– Ja notava jo que des de feia setmanes tenia tos, havia perdut pes i tenia febre a la nit, però em pensava que era un refredat mal curat.

– Sí, a partir de les dues setmanes amb tos, ja hauríem de consultar el metge perquè diagnostiqui el procés i descarti aquesta malaltia.

– Ells estan bé, doctor, però tinc por d’haver contagiat la meva família…

– Pel que diu, probablement no estiguin malalts. Però no es preocupi, tant a ells com a les persones de la seva feina, els farem unes proves senzilles per  saber si s’han infectat.

– Vol dir que poden estar infectats i no estar malalts, com jo ho estic ara?

– Exacte! Un es pot contagiar però, en principi, no desenvolupar la malaltia. És com si el bacteri estigués adormit al pulmó, i és per això que es diu infecció latent. En el nostre context, gairebé una quarta part de la població està infectada per aquest bacil, molts sanitaris, com jo mateix. Però aquesta infecció latent també es pot tractar per evitar que amb els anys pugui aparèixer la malaltia.

– I quin tractament hauré de prendre, jo?

– D’acord amb les proves realitzades, haurà de fer un total de sis mesos de tractament diari. Durant dos mesos haurà de prendre quatre pastilles i després, durant quatre mesos, n’haurà de prendre dues.

– Això és molt de temps!

– Té tota la raó. S’està investigant en nous tractaments i esperem en el futur es podrà escurçar. Tingui en compte que al cap de poques setmanes es trobarà molt millor i ja no infectarà les altres persones. Però és important que encara que es trobi millor, segueixi els controls i compleixi bé tot el tractament.

– I la gent, vol dir que compleix bé el tractament?

– A qui veiem que no pot complir-lo correctament, li donem el tractament en persona. És el que diem tractament directament observat o TDO. Els qui no compleixen tenen un risc alt de patir recaigudes i resistències als antibiòtics habituals. Si és així, poden acabar necessitant tractaments més llargs, amb més medicaments i més cars, amb un major risc de toxicitat per a ells i de contagi per a tots els altres.

– Vaja, sí que pot ser un problema, sí.

– És important, ja que estem parlant no només de curar la persona sinó també d’evitar noves infeccions a gent sana. És, com veu, una qüestió de salut publica i els professionals de la salut hem de notificar tots els casos a les autoritats sanitàries. Encara que la majoria de casos es tracten amb els especialistes, el paper dels metges i metgesses de família és molt important per diagnosticar la malaltia al més aviat possible.

– Així, doncs, em curaré?

– No es preocupi, si fem el tractament de forma correcta el temps necessari, sí. Li farem el seguiment cada mes amb una visita mèdica i proves de laboratori fins que es curi. El nostre país disposa de centres i professionals especialitzats i amb molta experiència en aquesta malaltia.

_____________________________________________

Per a més informació:

World Health Organization. Global Tuberculosis Report 2013. –  Guía de Práctica Clínica sobre el Diagnóstico, el Tratamiento y la Prevención de la Tuberculosis. Ministerios de Sanidad, Política Social e Igualdad. Edición 2010. –  Tuberculosis. Informe anual 2011 situació epidemiològica i tendència de la endèmia tuberculosa a Catalunya. Generalitat de Catalunya 2012. – Agència de Salut pública de Barcelona. La tuberculosi a Barcelona. Informe 2012.  Unidad de Investigación en Tuberculosis de Barcelona (UiTB). – CEntros para el Control y la Prevención de Enfermedades (CDC).

Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NoDerivatives 4.0 International License.

Quant a ICS Catalunya Central

Gerència Territorial de la Catalunya Central. Institut Català de la Salut. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Malalties i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.