Com afecten les drogues a la nostra conducta

Les drogues són substàncies que, quan s’introdueixen en l’organisme, actuen sobre el sistema nerviós central. Això provoca canvis que poden afectar la conducta, l’estat d’ànim o la percepció. Us animem a llegir l’escrit de l’Alexis Andreu i Gràcia, psicòleg i coordinador del Centre d’Atenció i Seguiment de les Addicions de l’Anoia.

drogas-cover-climax

S’anomena sistema nerviós a totes les cèl·lules d’un animal; el sistema receptor-conductor-efector. En els humans el sistema nerviós es constitueix pel sistema nerviós central (SNC) –cervell i mèdul·la espinal-, i el sistema nerviós perifèric (SNP). Les cèl·lules, en aquest cas ja anomenades neurones del SNP estan dotades d’uns axons que s’estenen des del SNC als teixits i òrgans del cos i classifiquem en neurones motors o eferents (transporten els senyals cap enfora) i en neurones sensorials o aferents les quals transmeten els senyals cap endins.

El SNC és una estructura biològica molt complexa que té per funció percebre estímuls, processar informació i transmetre impulsos a nervis i músculs. És un sistema delicat i vulnerable a infeccions, inflamacions, mecanismes autoimmunes i malalties neurodegeneratives donant lloc a dèficits neurològics de distinta gravetat, alteració de les funcions mentals, trastorns afectius, del moviment i de la conducta.

El comú denominador de les drogues és que malgrat que unes siguin depressores o d’altres excitants, totes elles generen uns efectes al nostre sistema nerviós. Unes n’acceleren el funcionament mental provocant errors freqüents, i les altres l’alenteixen o el distorsionen, produint-se al·lucinacions o canvis en la percepció de la realitat. Totes elles alteren les nostres capacitats de pensament, de funcionament, de relacionar-nos amb els altres allunyant-nos gradualment del nostre món real i per tant de la participació que n’hauríem de tenir.

Totes les drogues accedeixen irremeiablement al nostre cervell i hi indueixen modificacions que donen peu a diferents efectes psicològics talment com si d’una il·lusió òptica es tractés. Les il·lusions ens porten a percebre la realitat erròniament i això és el que passa sempre amb les drogues.

A priori, hom pot pensar que la sensació de relaxació o de concentració, de desinhibició o de socialització, d’eufòria o d’hiperactivitat li són plaents o útils però paradoxalment, com si fóssim al triangle de Penrose, li serà impossible no patir un reguitzell d’efectes a curt-mitjà i llarg termini com: fatiga prematura, pèrdua en la capacitat olfactiva i gustativa, alteracions de la parla, descoordinació motora, somnolència, agitació, agressivitat, nàusees, confusió, angoixa, al·lucinacions, demència, esquizofrènia, depressió, trastorns sexuals, alteracions de la personalitat i/o mort, per no parlar dels efectes potser no tan psicològics.

Cal viciar-nos a la vida. Cal fer-nos addictes de la felicitat i gaudir en cada moment d’allò que potser en el moment següent no tinguem, de les persones i dels llocs que coneixem o tenim pendents de conèixer i dels somnis que valen la pena somniar i dels viatges que valen la pena viatjar.

Quant a ICS Catalunya Central

Gerència Territorial de la Catalunya Central. Institut Català de la Salut. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Addiccions i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.