La relació entre la lactància i la càries

0b2d8baed2bbc08ef22cb7cb9d3bee15La lactància materna prolongada i la seva relació amb la càries és un tema que genera una gran controvèrsia.

La càries és una malaltia infecciosa multifactorial. Actualment, és la malaltia crònica més prevalent en la infància i pot tenir repercussions greus en la salut general, tant del lactant com de l’infant més gran. D’acord amb estudis recents, gairebé el 20% dels nens de menys de 3 anys i entre el 28 i el 47% dels nens de 12 anys presenten càries. Hem de tenir present que aquest problema possiblement continuarà en les dents permanents, amb totes les conseqüències que això implica.

Les càries a les dents de llet avancen més ràpidament, perquè l’esmalt d’aquestes dents és més prim i el nervi està més a prop de la superfície.

La primera manifestació d’aquest procés són les taques blanques a l’esmalt de les dents anterosuperiors (el coll de les dents), proper a la geniva.

Quan comença la infecció?

La boca dels lactants pot contaminar-se per bacteris. La font principal la trobem sobretot a la saliva de les mares, pares o cuidadors. Si els pares tenen càries actives, tenen també nivells més alts de bacteris a la saliva, cosa que augmenta el risc de càries dels seus fills.

Com més precoç sigui la transmissió i més cariogènica la dieta del lactant, més important serà aquesta transferència.

Quins factors ajuden a produir aquesta infecció?

  • Higiene oral inexistent o insuficient: hauria de fer-se obligatòriament des de l’aparició de la primera dent de llet.
  • Les preses nocturnes: durant la nit és el moment de més susceptibilitat perquè els bacteris ataquin, ja que a la nit el flux de saliva disminueix. Si no es netegen les dents després de la presa, queden restes de llet sobre la superfície dental.
  • Alimentació complementària: introducció d’altres aliments, molts en forma de farinetes o amb textures enganxoses, com sucs, lactis, pastisseria industrial, etc., amb un contingut alt en sucres.
  • És l’època de major risc, perquè erupcionen moltes dents en un curt espai de temps i hi pot haver un pH àcid a la boca per la presència de la placa bacteriana.

Què podem fer per evitar-ho?

  • Començar amb la higiene oral a partir dels 3-4 mesos, quan encara no hi ha dents. Netejar les genives amb una gasa, un drap humit o un didal de silicona. És recomanable aprofitar el moment del bany. Quan l’infant és més gran, ens el podem asseure a la falda, d’esquena a nosaltres, li podem obrir la boca i passar-li el didal pel maxil·lar superior, de costat a costat, mentre comptem fins a cinc. Després, ho hem de fer pel maxil·lar inferior. És una tècnica que ens ocuparà molt poca estona i l’infant s’hi acostumarà aviat, si la fem rutinàriament.
  • A partir de l’erupció de la primera dent, s’hauria de fer aquesta higiene dos cops al dia, matí i nit.
  • Podem continuar amb les preses nocturnes de llet, però cal tenir present que s’han de netejar les dents després de cada presa i s’ha d’intentar espaiar-les al màxim, per tal de deixar la boca lliure de líquids una bona estona.
  • Cal evitar la transmissió salival (fer petons a la boca, compartir culleres, netejar el xumet amb la boca, etc.)
  • La utilització de fluor tòpic: és l’eina més segura i eficaç per reduir la càries i evitar la desmineralització de l’esmalt. Serà el vostre professional d’odontopediatria qui valorarà el risc de càries de cada cas. Però, hem de tenir present que a partir dels dos anys cal utilitzar una quantitat de pasta dental de 1.000 ppm de fluor de la mida d’un gra d’arròs i, a partir dels 3 anys, de la mida d’un pèsol. Si el nen té risc de càries, no són adequades les pastes dentals infantils, ja que tenen una concentració de fluor del tot insuficient.

Com a conclusions, podríem dir que la lactància materna és el millor per als nostres fills i és convenient seguir alletant-los el temps que vulguem. Això implica que cal tenir cura de la salut bucodental del nadó, com una part perfectament compatible amb una lactància prolongada.

La valoració de cada cas ha de ser de forma individualitzada i els professionals encarregats d’identificar els factors de risc i les mesures preventives adequades són els odontopediatres. Us recomanem visitar-los abans de l’any de vida de l’infant.

Per a qualsevol consulta, adreceu-vos a la vostra llevadora.

Quant a ICS Catalunya Central

Gerència Territorial de la Catalunya Central. Institut Català de la Salut. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Embaràs i infants i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.