L’Alzheimer, la demència més comuna

a_alzheimer.jpg_1658547991Un dels metges més importants en l’especialitat ho explica d’una forma molt gràfica i contundent. El malalt va a la consulta acompanyat de familiars. El metge té molt clar que qui ha de parlar primer ha de ser la persona diagnosticada. Després, ja ho faran la resta.  La primera pregunta és contundent: “Com es troba?” La resposta, també molt clara: “Bé, molt bé!”. La família, però té un munt de neguits, desconcerts i coses a explicar al metge perquè el més afectats per la malaltia són les persones més properes, els cuidadors. Estem parlant de l’Alzheimer, la demència més comuna, afecta especialment a persones que superats els 60 anys comencen a perdre la memòria i les habilitats que han assumit al llarg de la vida. És una malaltia degenerativa, llarga, progressiva, amb diferents fases que deterioren la memòria i l’estat físic de la persona afectada. Sovint té una durada superior a la dècada. A mida que avança l’edat és més possible que afecti l’Alzheimer.

Aquest dimecres, 21 de setembre, es commemora el Dia Mundial de l’Alzheimer. És una data important perquè, cada any, milers i milers de persones i de famílies, constaten en primera persona els efectes de la malaltia. Diuen que és de les malalties que afecten més els cuidadors i, en general, les famílies. L’entorn ha d’enfortir-se psicològicament i ha d’aprendre les millors maneres de fer front a situacions noves i que potser mai s’havia plantejat.

L’allargament de l’esperança de vida ha posat de manifest que el nostre cervell, les nostres neurones són molt vulnerables. Des de fa temps, arreu del món, equips de científics treballen per cercar una fórmula que previngui  la malaltia, en forma de vacuna, o bé de tractament efectiu una vegada ja s’ha manifestat. Malgrat els esforços, no hi ha una vacuna, ni un medicament que siguin efectius.

Fa pocs dies s’ha obert una nova porta a l’esperança amb un medicament que, en un primer mostreig en persones, sembla ser efectiu per evitar que la proteïna beta-amiloide s’acumuli al cervell i incapaciti a les persones. La majoria d’experts no volen pecar d’optimisme perquè, en d’altres ocasions, les bones perspectives de les investigacions han quedat frustrades en les darreres fases dels estudis.

Mentre l’Alzheimer segueixi  sense remei, tingui la incidència social actual i l’impacte emocional , caldrà seguir perseverants amb dues grans receptes: l’activitat física de les persones diagnosticades i l’activitat mental. Aquests dos exercicis són necessaris com també és gairebé indispensable que els cuidadors estiguin ben cuidats. Per això, iniciatives de les associacions de familiars d’Alzheimer, atenció primària, sociosanitaris i residències són molt benvingudes per trobar l’equilibri emocional que la malaltia pot haver esquerdat o trencat en el mateix entorn del malalt.

Per a més informació:

http://canalsalut.gencat.cat/ca/home_ciutadania/salut_az/a/alzheimer/

Quant a ICS Catalunya Central

Gerència Territorial de la Catalunya Central. Institut Català de la Salut. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Salut mental i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.