Els Dia Mundial del Càncer ens porta la bona notícia del creixement dels percentatges de supervivència

fotL’any 2000 diferents organitzacions internacionals, entre les quals l’OMS, van decidir que cada 4 de febrer se celebraria el Dia Mundial del Càncer amb la voluntat de conscienciar a a tot el món d’una de les malalties que comporten uns nivells més alts de mortalitat. Aquest Dia Mundial propicia que tothom que està vinculat a l’àmbit de la salut s’impliqui en fer difusió de les millor accions per prevenir el càncer, així com la seva detecció precoç. També les institucions amb responsabilitats d’aplicar polítiques de salut públics els seus balanços en relació a l’abordatge del càncer.

A Catalunya, l’anàlisi de les darreres dades de què disposa el Pla Director d’Oncologia sobre el càncer duu a una conclusió estadística: que la supervivència a un càncer a Catalunya ha crescut, de mitjana, un 7% en deu anys. En concret, la supervivència als 5 anys dels pacients diagnosticats amb càncer entre 1995 i 1999 va passar d’un 50,2% al 57,3% als diagnosticats entre els anys 2005-2007.

De fet, a Catalunya, des de 1994, la taxa d’incidència de càncer es manté estable tant en homes  com en dones, mentre que la mortalitat mostra una disminució constant –un 1,3% anual en homes i un 1,14% en dones-, atribuïble en gran part als avenços en els tractaments d’alguns tumors. En concret, per sexes, aquesta supervivència creixent amb el pas dels anys es tradueix de la següent manera: per homes, als cinc anys sobrevivien el 35% dels pacients diagnosticats entre 1985 i 1989, una xifra que va augmentar fins 40% entre 1990 i 1994, fins el 46% entre 1995 i 1999, fins el 51% entre 2000 i 2004 i -en la darrera dada de què es disposa- fins el 54% entre 2005 i 2007. Pel que fa a les dones, aquest percentatge ha evolucionat des del 49% de les diagnosticades entre 1985 i 1989 fins el 55%, el 56%, el 61% i el 62,5% entre 2005 i 2007.

Què és el càncer?

Les cèl·lules del cos són la unitat més bàsica de vida. S’agrupen i formen els teixits que, al seu torn, constitueixen els òrgans del cos com ara els pulmons, el fetge, etc.

Normalment les cèl·lules creixen i es divideixen per formar noves cèl·lules que el cos necessita. Quan envelleixen i moren són reemplaçades per les noves. A vegades aquest cicle es pot alterar: les cèl·lules no moren quan ho haurien de fer i alhora en van creant de noves, de manera que el cos disposa d’un excés de cèl·lules que no necessita. Aquestes cèl·lules poden formar una massa o un teixit que es denomina tumor.

Els tumors poden ser benignes o malignes:

  • Tumors benignes: no són càncer. Les seves cèl·lules no envaeixen altres parts del cos, generalment es poden treure i no solen tornar a aparèixer.
  • Tumors malignes: sí que són càncer. Les cèl·lules d’aquests tumors poden envair teixits propers o bé disseminar-se per altres parts del cos. El fet de disseminar-se des d’una part del cos a una altra s’anomena metàstasi.

Sota el nom del càncer s’engloben més de cent tipus diferents de càncer. Les principals categories són les següents:

  • Carcinoma: el càncer s’inicia a la pell o als teixits que envolten els òrgans interns.
  • Sarcoma: el càncer comença en els ossos, els cartílags, el greix, els músculs, els vasos sanguinis o en altres teixits connectius o de suport.
  • Leucèmia: s’inicia en el teixit formador de les cèl·lules sanguínies, com és la medul·la òssia, on es generen cèl·lules anormals que entren a la sang.
  • Limfoma i mieloma: aquests càncers s’inicien en els cèl·lules del sistema immunitari (de les defenses).
  • Sistema nerviós central: el càncer comença en els teixits del cervell i la medul·la espinal.

Generalment el càncer rep el nom del lloc on comença, com ara càncer de mama si comença a la mama.
En el cas que, per exemple, es produís metàstasi als ossos, el nou tumor tindria el mateix tipus de cèl·lules que el tumor on s’hagués iniciat (tumor primari). Per tant no s’anomenaria càncer d’ossos, sinó càncer de mama amb metàstasi òssia.

Quant a ICS Catalunya Central

Gerència Territorial de la Catalunya Central. Institut Català de la Salut. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Malalties i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.