La Mutilació Genital Femenina és un exercici de violència contra les dones

Portada del protocol per prevenir les mutilacions

Portada del protocol per prevenir les mutilacions

Cal, inicialment, emmarcar la Mutilació Genital Femenina  i definir-la com un exercici de Violència contra les Dones. Segons refereix l’ Assemblea General de les Nacions Unides (1993), la violencia contra les Dones es defineix  com:

“Tot acte de violència basat en la pertinença al sexe femení que tingui o pugi tenir com a resultat  un dany o sofriment físic, sexual o psicològic per a la dona, així com les amenaces de tals actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant si es produeixen en la vida pública com en la vida privada”.

Aquesta violència es manifesta en els següents propòsits, i el seu motiu  és única i exclusivament pel fet de ser “dona”; es sustenta i es manté per l’ordre mundial basat en el model del  patriarcat:

-Violència física, sexual i psicològica que es produeixi en la família i en la comunitat que inclou:

  • Maltractaments
  • Abús sexual de nenes
  • Violència relacionada amb la dot
  • Les agressions sexuals
  • La mutilació genital femenina
  • Altres pràctiques tradicionals nocives per la dona

-Violència relacionada amb l’explotació

-Assetjament i intimidació sexuals en el treball, en institucions educacionals i altres llocs

-La prostitució forçada i trata de dones

-La violència duta a terme o tolerada per l’Estat

-Les violacions massives en situación de guerra

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), comprèn aquells procediments que, de forma intencional i per motius no mèdics, alteren o lesionen els òrgans genitals femenins.

La Mutilació Genital Femenina (MGF), o ablació del clítoris, és el nom atorgat a aquelles pràctiques que impliquen l’extirpació parcial o total dels genitals externs femenins o altres agressions als òrgans genials de les dones, amb finalitats no terapèutiques. Es descriuen quatre tipologies  de MGF:

Tipus 1. Clitoridectomia: eliminació del prepuci del clítoris amb excisió total o parcial d’aquest.

Tipus 2. Excisió: ablació total o parcial del clítoris i dels llavis menors.

Tipus 3. Infibulació: extirpació del clítoris, llavis menors i majors. Sutura d’ambdós costats de la vulva. Es deixa una petita obertura per a la sortida de fluix menstrual i l’orina.

Tipus 4: qualsevol altra pràctica, manipulació o agressió als genitals femenins que es faci sense finalitat terapèutica (pírcing, dry sex, etc)

La MGF és una pràctica molt estesa als països de l’Àfrica subsahariana i s’estima que cada any dos milions de nenes tenen el risc de ser víctimes d’aquest tipus de violència. En els últims anys, i arran de la radicalització d’alguns països de religió islàmica, s’ha detectat que zones sense tradició de MGF han iniciat aquesta violència contra les dones.

Tot i que molts dels països on es practica la MGF són de religió islàmica, no és un precepte religiós de l’Islam. Ho confirma el fet que no es practica en tots els països islàmics i que, per contra, també la practiquen alguns grups cristians, jueus i animistes.

La MGF és una pràctica cultural que es realitza en comunitat, en el marc d’un sistema de valors, creences errònies  i tradicions que la justifiquen.

Aquestes justificacions i creences  son, entre altres, el mantenir la costum i la tradició, el control de la sexualitat femenina i de la castedat, el control de les funcions reproductives, per raons d’estètica, per motius religiosos, per higiene,…..

La MGF és un acte de Violència Masclista que  genera complicacions físiques, psicològiques i sexuals en les dones i les nenes, víctimes d’aquesta violència; i que a part de comportar múltiples i diversos problemes de salut pot arribar a causar la mort.

En l’àmbit físic pot causar anèmies cròniques;  contagi de VIH, hepatitis i tètanus per l’ús d’instruments no esterilitzats; problemes genitourinaris i complicacions obstètriques i neonatals.

En l’àmbit psicològic i sexual ens trobem amb Depressió, Ansietat, pors, terrors, Trastorn per Estrès Post-traumàtic, disminució de la libido, dolor en les relacions sexuals, anorgàsmia,….

Com a individus és el nostre deure la lluita activa contra qualsevol Violència Masclista  i com a personal sanitari és la nostre obligació la prevenció, detecció i atenció a les dones víctimes de la MGF.

L’ICS va elaborar el  Protocol de Mutilació Genital Femenina: Prevenció i Atenció que serveix de marc d’actuació i abordatge en  l’Atenció en Salut, tant des dels ASSIRs                 (Atenció Sexual i Reproductiva com des de pediatria en l’atenció a l’edat pediàtrica.

Catalunya també compta amb un sistema de prevenció de la MGF l’elaboració del Protocol d’actuacions per prevenir la mutilació genital femenina en el qual hi ha implicats diversos departaments de la Generalitat. El protocol enumera els motius de sospita així com les recomanacions i intervenció necessària de diferents professionals que tenen relació amb l’infant, des dels professionals de la salut fins els professionals de centres docents.

En aquesta línia d’actuació  l’ASSIR Bages-Solsonès va crear una “Guia pràctica de prevenció, detecció i atenció a la MGF” creant així un circuit assistencial pel nostre territori i donant pautes clares als professionals sobre com actuar.  Es  va formar als diferents professionals del territori que treballen amb població susceptible de patir o haver patit MGF. La presentació es va realitzar a les diferents Àrees Bàsiques de Salut en format Taller, podent arribar així al màxim  de professionals possibles.

Quant a ICS Catalunya Central

Gerència Territorial de la Catalunya Central. Institut Català de la Salut. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Salut sexual i reproductiva i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.