Fibromiàlgia: la cara invisible

Glòria Saüch és infermera, doctora per la Universitat de Lleida i sotscoordinadora de la Unitat de Suport a la Recerca de la Gerència Territorial  Catalunya Central. Actualment treballa en un projecte de proximitat d’exercici físic amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones que pateixen  fibromiàlgia.  En aquest article ens explica què és aquesta malaltia.

La fibromiàlgia (FM) és una malaltia d’alt impacte, d’elevada prevalença i d’aparició en edats relativament joves amb un grau important d’afectació en la qualitat de vida de les persones que la pateixen. Segons l’estudi EPISER (Estudi de prevalença de malalties reumàtiques a la població de l’Estat) es calcula que d’un 2%  a un 4%  de la població de l’Estat la pateix, amb un nombre d’afectació més important en les dones que en els homes. A Catalunya l’afectació total suposa un 0,36%.

L’any 1992, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) la va reconèixer com a malaltia  i la va incorporar  a la Classificació Internacional de Malalties (CIM).

Actualment, l’FM es relaciona amb les síndromes de sensibilització central per la similitud de símptomes d’origen fisiopatològic que comparteixen, entre el quals hi ha la fatiga crònica i la sensibilitat química múltiple.

L’etiopatogènia és d’origen desconegut i no té una etiologia clara, tot i que hi ha diversos estudis que indiquen alguns factors com a determinants per desenvolupar la malaltia. Per exemple,  un episodi d’estrès físic, emocional,  posttraumàtic o tenir antecedents familiars, entre altres factors,  poden ser uns indicadors de risc per desenvolupar la malaltia.

 Símptomes

El dolor muscular, que és el símptoma més freqüent, afecta majoritàriament la zona cervical, occipital, trapezis, braços, espatlles, regió lumbar. També hi ha dolor de manera contínua als raquis, i la fatiga (sensació de cansament) és un símptoma freqüent, en què cal destacar la fatiga severa sense millora que està associada a la síndrome de la fatiga crònica (SFC).

A més, es poden trobar altres símptomes com: alteració del ritme del son, símptomes sensorials (sensació de formigueig a les mans i cames), motors (rigidesa, rampes musculars), vegetatius (sensació de mareig i inestabilitat) i cognitius (freqüents distraccions, disminució de la memòria). També hi ha altres símptomes  menys freqüents com cefalea crònica i  síndrome de l’intestí irritable.

Evolució del diagnòstic

Fins ara no hi ha cap prova objectiva per al diagnòstic que s’efectua mitjançant l’anàlisi clínica.

Els criteris de diagnòstic que s’utilitzen actualment, descrits per l’organització “American College of Reumathology (ACR), 2010”,  perfilen un enfocament diferent als que s’havien descrit l’any 1990, que, no obstant això, es recomana que no siguin substituïts, sinó complementats.

Els criteris actuals no requereixen la identificació dels punts de dolor, sinó que es preveuen altres símptomes perquè, a més del dolor, també avaluen la severitat de la síndrome.

 Com es tracta?

El tractament de l’FM està enfocat en la millora dels símptomes per poder garantir una millor qualitat de vida als pacients, el tractament se sustenta sobre tres pilars fonamentals: tractament farmacològic, suport psicològic i prescripció d’activitat física i altres teràpies complementàries.

L’any 2010,  el Departament de Salut va engegar setze unitats d’expertesa i  aquest any se n’hi han sumat dues més, així doncs,  hi ha divuit unitats distribuïdes a tot Catalunya per garantir-ne l’equitat. Es tracta d’unitats multidisciplinàries que persegueixen l’objectiu de millorar l’assistència i el suport d’aquestes pacients.

Pronòstic

Tal com s’ha explicat, l’FM actualment no té curació, però hi ha alguns factors que es relacionen amb un millor pronòstic, com, per exemple, l’autocontrol del dolor,  l’activitat física i la capacitat d’ocupació, tots ajuden a disminuir  l’impacte de la malaltia i encarar  millor les activitats de la vida diària.

Tanmateix, cal promoure la recerca  de tots els professionals i de tots els nivells assistencials,  pel que fa a  l’etiologia , el diagnòstic i tractament.

 

ICS Catalunya Central

Quant a ICS Catalunya Central

Gerència Territorial de la Catalunya Central. Institut Català de la Salut. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Malalties i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *