A Catalunya hi ha 35.000 persones infectades per la SIDA, tot i que un 25% no ho saben

La síndrome d’immunodeficiència adquirida (SIDA) és una malaltia causada pel virus de la immunodeficiència humana (VIH). Aquest virus ataca fundamentalment el sistema immunitari, destruint les defenses de l’organisme i fent  que la persona infectada pateixi malalties i tumors.

Parlar de infecció per VIH i de SIDA no és exactament el mateix. Quan un individu s’infecta pel virus, aquest passa a la sang i el seu organisme produeix anticossos enfront el virus, que podem detectar-lo amb una prova analítica que serveix per diagnosticar la infecció. Poden passar mesos i anys fins que apareixen els primers símptomes; és llavors quan  es parla de SIDA pròpiament dit.

En la història natural de la infecció per VIH, la SIDA és l’etapa més greu, i es caracteritza per la presència de certes malalties oportunistes o neoplàsies que poden amenaçar la vida del pacient.

Cada 1 de desembre se celebra el Dia Mundial de la SIDA. Es va escollir aquest dia perquè l’1 de desembre de 1981 va ser el dia que es va diagnosticar el primer cas. Entre els objectius d’aquesta celebració hi ha recordar a les persones que han mort per la malaltia i celebrar els enormes avenços que van apareixen, i quant a prevenció, les victòries en l’educació d’aquesta malaltia.

Un “llaç vermell” és el símbol internacional de solidaritat i humanisme envers la malaltia adoptat el 1991, i del coneixement i del compromís a favor de la prevenció i solidaritat cap a les persones infectades.

Fins al moment, s’han demostrat tres possibles vies de transmissió del VIH entre els essers  humans:

  • Parenteral. Per exposició a sang, derivats o teixits trasplantats. Pot originar-se per transfusions o trasplantaments sense control sanitari adequat o per compartir agulles, xeringues o altres utensilis utilitzats en el procés de preparació i administració de drogues, contaminats amb sang d’un portador.
  • Sexual. Es produeix com a  conseqüència de l’exposició a través d’una pràctica sexual (vaginal, anal u oral) amb semen, la sang o secrecions vaginals d’una persona portadora del VIH (infectada).
  • Vertical (perinatal).De mare infectada al seu fill durant l’embaràs, el part, o la lactància.

El VIH no es transmet pels contactes habituals com: petons, carícies, lavabos públics, tos, esternuts, vasos, coberts, aliments, llocs  de treball, escoles, piscines…

Tampoc es transmet a través de la saliva, las llàgrimes o el suor; ni per picades d’insectes o pel contacte amb animals domèstics.

La transmissió en homes que mantenen relacions sexuals amb altres homes és la més freqüent, 53,6%, seguida de l’heterosexual, 25,4% i en últim lloc la que es produeix en persones que s’injecten drogues amb agulles usades, 2,8%, segons dades de l’informe anual 2015 del Centre d’Estudis Epidemiològics sobre infeccions de transmissió sexual i sida de Catalunya (CEEISCat).

La prova del VIH/SIDA consisteix en una anàlisi de sang per detectar la presència d’anticossos enfront el VIH en l’organisme o proves de detecció ràpida que poden fer alguns centres determinats.

Es pot fer gratuïtament en els centres sanitaris de la xarxa  pública, i amb totes les garanties de què el resultat serà confidencial.

Conèixer el resultat de la prova del VIH/SIDA permet beneficiar-se el més aviat possible d’un seguiment mèdic, accedir a un tractament eficaç que millori la qualitat de vida, augmenti la supervivència, i adoptar las mesures necessàries para evitar la transmissió de la infecció.

El Govern de la Generalitat va aprovar a l’agost de 2017 el Pla d’acció enfront del virus de l’immunodeficiència humana i altres infeccions de transmissió sexual 2016-2020 per l’Acord GOV/15/2017, de 21 de febrer, amb l’objectiu de millorar la situació actual a Catalunya de les persones afectades per aquestes malalties i facilitar l’adopció i la implementació de les mesures necessàries per reduir-ne la incidència en el conjunt de la població, així com millorar l’accés al tractament i la qualitat de vida de les persones contagiades, reduir l’estigmatització social que representen aquestes patologies, mitjançant l’acció comunitària, i afavorir la inclusió social de les persones afectades.

Tot i les millores substancials en la prevenció de la infecció pel VIH des que es van implementar les primeres polítiques sanitàries públiques per afrontar-lo, a Catalunya s’estima que al voltant de 35.000 persones n’estan infectades, tot i que un 25% de les persones afectades no ho saben. En els últims deu anys, malgrat els esforços dedicats a disminuir- ne la incidència, el nombre de nous diagnòstics s’ha mantingut estable.

El Departament de Salut de Catalunya ha creat  un Programa de prevenció, control i atenció al virus de la immunodeficiència humana, les infeccions de transmissió sexual i les hepatitis víriques com a instrument institucional per a la planificació, el disseny i la implementació de mesures per a la prevenció i el control d’aquestes malalties. (publicat al DOGC del 9 d’agost de 2017)

La finalitat del Programa és establir un marc comú de cooperació i actuació entre les principals unitats directives, òrgans i entitats del departament competent en matèria de salut amb funcions en la prevenció, el control i l’atenció al VIH, les malalties de transmissió sexual  i les hepatitis víriques per tal de planificar, impulsar, coordinar i avaluar les actuacions que es duen a terme a Catalunya amb l’objectiu de disminuir la incidència d’aquestes infeccions i millorar l’atenció a les persones afectades.

Quant a ICS Catalunya Central

Gerència Territorial de la Catalunya Central. Institut Català de la Salut. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Malalties i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.