L’activitat física i l’embaràs

Al llarg de la historia s’ha cregut que la dona embarassada no podia realitzar activitat física perquè era perillós tant per a ella com per al fetus. Els estudis han confirmat que l’activitat física no incrementa la possibilitat de naixements de baix pes, prematurs, avortaments ni tampoc té un efecte en la composició  o quantitat de  llet materna, mentre que la vida sedentària suposa riscos importants per les persones i específicament per a les dones embarassades. Ens ho expliquen les llevadores de l’Anoia.

Els beneficis de l’activitat física en dones embarassades són múltiples:

  1. Sensació de benestar i augment de l’autoestima.
  2. Evita l’increment excessiu de pes i teixit adipós matern.
  3. Millora la postura i el to muscular.
  4. Disminueix les lumbàlgies.
  5. Disminueix el risc de diabetis i altres complicacions obstètriques.
  6. Facilita el treball del part, disminueix les intervencions obstètriques i la incidència de cesària.
  7. Redueix el temps d’hospitalització i de recuperació post part.

Cal diferenciar les dones suficientment actives abans de l’embaràs de les que no ho eren.

Per a les dones poc actives abans de l’embaràs, es recomana que comencin  a  realitzar activitat física de forma gradual. Per exemple, recomanant que comencin amb quinze minuts d’activitat física continuada d’una intensitat moderada, tres dies a la setmana, incrementant el temps i la intensitat de forma gradual per arribar a 30 minuts d’activitat física quatre vegades a la setmana. Poden realitzar les següents activitats: caminar, ioga, natació, bicicleta, gimnàstica aquàtica, tai-txi…totes elles considerades de baix risc

En dones suficientment actives (que ja realitzaven alguna activitat física abans de l’embaràs), poden seguir un exercici d’intensitat moderada segons la seva rutina d’exercici físic habitual els primers quatre mesos com: aeròbic, exercicis de tonificació muscular (poc pes i vigilant el rang articular dels moviments i evitant maniobres de Valsava), esports de raqueta, esquí o patinatge.

Les activitats d’alt risc com el voleibol, bàsquet, futbol, esquí nàutic, equitació, són activitats no recomanades pel risc d’impacte i lesions, i el busseig no es recomana en l’embaràs ja que el fetus no està protegit del síndrome de descompressió ni de l’embòlia de gas. A altituds de més de 2.500 metres sobre el nivell del mar, s’aconsella fer activitat física una vegada s’hagi aconseguit l’adaptació.

A nivell general doncs,  podem dir que en embarassades es recomana fer activitat física a una intensitat moderada, és a dir; a una intensitat que li permeti parlar mentre fa l’activitat i sense perdre l’alè.

Cal algunes precaucions com: fer escalfament previ i al finalitzar,  portant roba transpirable; evitar la sensació de fatiga; mantenir la hidratació i la ingesta calòrica adequades; evitar maniobres de Valsava i fases anaeròbiques; evitar canvis bruscos de posició; i evitar els exercicis en decúbit supí, especialment al final de l’embaràs perquè aquesta postura afavoreix la compressió de la vena cava i disminueix el flux sanguini que arriba al cor (risc de lipotímia).

També està contraindicada la sauna i els banys molt calents. Se sap que un increment excessiu de temperatura corporal en la mare, pot produir defectes en el fetus.

Les dones que presenten algun factor de risc com patologies cròniques o obstètriques,  precisen d’una avaluació acurada i d’una activitat física adaptada a la seva situació. En cas de dubte cal consultar sempre a la seva llevadora de l’ASSIR Anoia.

La dona embarassada ha d’evitar doncs el sedentarisme i les activitats físiques que la posin a risc de patir caigudes o lesions abdominals.

L’activitat física regular com anar a caminar a bon pas o nedar (actualment a l’Anoia es disposa de classe de preparació al naixement a l’aula del centre d’atenció primària i a  l’aigua), reporten importants beneficis a la mare i al fetus durant l’embaràs, part i el puerperi.

Si teniu algun dubte, poseu-vos en contacte amb la llevadora del vostre centre de salut.

ICS Catalunya Central

Quant a ICS Catalunya Central

Gerència Territorial de la Catalunya Central. Institut Català de la Salut. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Notícies i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *