Temps de bolets

L’Imma Tió, administrativa del consultori local de Gurb de l’EAP Vic Nord, coneixedora i amant de la natura, ens dona alguns consells per anar a buscar bolets.

La tradició boletaire de Catalunya és ben coneguda. En arribar les pluges de la tardor, un gran nombre de persones es desplacen als boscos amb l’afany de passar una estona d’esbarjo i omplir de bolets els cistells.

Algunes espècies són tòxiques i molt perilloses. El desconeixement i la confusió amb espècies comestibles d’aspecte semblant fan que es produeixin intoxicacions, algunes fins i tot mortals. El criteri bàsic per evitar-les és consumir únicament aquells bolets que se saben identificar sense cap mena de dubte.

L’interès pels bolets ha augmentat notablement en els darrers temps, i cada vegada són més les persones que surten a collir-ne, sovint de forma indiscriminada, cosa que propicia que gairebé cada any es produeixin intoxicacions a causa de la inexperiència o la manca dels mínims coneixements micològics de les persones que els recol·lecten.

A Catalunya es poden trobar moltes espècies comestibles, algunes amb un interès gastronòmic considerable i d’altres de tòxiques que poden ser, fins i tot, mortals. Aproximadament hi ha un centenar de bolets tòxics, la majoria molt coneguts, però no es pot assegurar mai que ja està tot descobert; al llarg de la història hem vist com es demostrava que bolets molt apreciats passaven a considerar-se tòxics, com és el cas del pixaconill o groguet (Tricholoma equestre).

Com podem distingir els bolets comestibles dels verinosos

No hi ha regles ni proves generals per distingir els bolets tòxics dels comestibles. L’única forma d’assegurar-se que un bolet és comestible o no, és mitjançant la correcta identificació de l’espècie, i això s’aconsegueix gràcies al coneixement i l’experiència.

Mites Falsos

Les tradicions populars de comprovació de la toxicitat dels bolets, com ara les proves de l’ennegriment del gra d’all o la patata, o la de la cullereta de plata, són falses.

És fals que els bolets menjats pels cargols, o altres animals, no són tòxics; els bolets, com passa amb algunes plantes, poden ser tòxics per a l’home i no ser-ho per als cargols o altres animals.

Com heu de collir i conservar els bolets?

• Si no esteu segurs que els bolets pertanyen a una espècie comestible, no us els mengeu ni tampoc els agafeu.
• Rebutgeu els exemplars que es trobin en mal estat.
• Transporteu-los en un cistell rígid i airejat, per evitar-ne la fermentació.
• Conserveu-los preferentment al frigorífic fins al moment de cuinar-los.

Com els podeu consumir amb seguretat?

• Consumiu-los aviat i amb moderació.
• Consumiu-los cuits preferentment, alguns poden resultar tòxics o indigestos si es mengen crus o poc fets.

Com actuar en cas de sospita d’intoxicació

Davant dels primers símptomes, s’ha d’anar immediatament a un centre hospitalari perquè la persona afectada rebi el tractament mèdic adequat. Convé portar-hi les restes que es tinguin dels bolets, ja sigui els trossos que s’han eliminat en netejar-los o els bolets cuits que hagin sobrat. Això permetrà als especialistes identificar l’espècie que ha provocat la intoxicació i facilitarà l’aplicació del tractament més eficaç.

Quan són unes quantes persones les que han menjat els bolets, les que no presenten símptomes d’intoxicació cal que també rebin assistència mèdica, ja que és probable que també hagin ingerit bolets tòxics, tot i que en menor quantitat.

Els símptomes d’intoxicació varien segons l’espècie que l’ha produïda. Es poden presentar un o alguns d’aquests símptomes: forts dolors d’estómac, suor freda, vòmits dolorosos i continuats, diarrees fètides i abundants, vertigen, postració total, deliris, períodes alternatius de crisi i de calma. Els símptomes característics de cada espècie es descriuen en comentar els principals bolets tòxics.

Els primers símptomes es poden presentar al cap de poca estona d’haver menjat els bolets (normalment entre mitja hora i tres hores) o aparèixer passades algunes hores. Les intoxicacions més greus, en particular la causada per la farinera borda (Amanita phalloides), es manifesten després d’unes 8 o 10 hores, de vegades més; per tant, el fet que els símptomes triguin a presentar-se és un indici que la intoxicació pot ser molt perillosa.

Als primers símptomes d’intoxicació, per poc importants que semblin, s’ha d’anar immediatament a un centre sanitari. L’eficàcia del tractament depèn, en bona part, de la rapidesa amb què s’actuï.