Un projecte liderat per farmacèutiques d’atenció primària de la Catalunya Central redueix el nombre de fàrmacs i de prescripcions inadequades en pacients polimedicats de més de 75 anys

L’assaig clínic ‘Revisió de la medicació mitjançant el procés d’atenció centrada en la persona d’un equip multidisciplinari en població d’edat avançada’, liderat per farmacèutiques d’atenció primària (FAP) de la Gerència d’Atenció Primària i a la Comunitat Catalunya Central, de l’Institut Català de la Salut (ICS), ha guanyat el Premi SEFAP a la Recerca 2024. El guardó ha estat recollit per la seva primera autora, Carol Rovira Algara, coordinadora de Farmàcia a les comarques del Bages-Berguedà-Moianès, durant la celebració del 27è Congrés Nacional de la Societat Espanyola de Farmacèutics d’Atenció Primària (SEFAP), que reuneix aquests dies prop de 400 farmacèutics de tot l’Estat al Palau de Congressos de Girona.

El treball premiat, que ha comptat amb la participació de la Unitat de Farmàcia Clínica i Atenció Farmacèutica de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona, sintonitza a la perfecció amb el lema del Congrés, “Sumar fortaleses, superar adversitats i potenciar el rol clínic”, ja que demostra el potencial que té per als pacients i per al sistema sanitari el desenvolupament del rol clínic dels farmacèutics d’atenció primària.

Seguiment a més de 200 pacients de la Catalunya Central

L’assaig clínic, iniciat el juliol de 2020 i finalitzat el gener de 2024, va fer un seguiment durant un any de més de 200 pacients de més de 75 anys (el 65,4% dels quals són dones) de la Catalunya Central (dels municipis d’Artés, Manresa, Navàs, Balsareny, Moià, Castellterçol, Cardona, Gironella, Piera, Igualada, Vilanova del Camí i Prats de Lluçanès). L’edat mitjana dels pacients va ser de 83,7 anys i tenien prescrits 11 medicaments de mitjana. La meitat dels pacients van formar part del grup de control, en el qual es va dur a terme la pràctica clínica habitual, mentre que l’altra meitat van formar part del grup d’intervenció. Aquests darrers pacients van ser avaluats de manera holística per un grup de treball multidisciplinari constituït per professionals de medicina, infermeria i farmàcia per conèixer quin era en aquell moment el seu estat, necessitats, valoració de fragilitat, etc. “A partir d’aquí aplicàvem l’algorisme de revisió de la medicació de la SEFAP i establíem una proposta de millora del pla farmacoterapèutic del pacient. Amb aquesta proposta a la mà, el metge o la infermera es reunien amb el pacient o amb el seu cuidador per a explicar-los tots els canvis i recomanacions i per adaptar-les, en la mesura del possible, al pacient. Els canvis pactats es van anar aplicant gradualment”, explica Carol Rovira.

Els resultats van validar l’eficàcia de la intervenció, ja que el nombre de medicaments prescrits va disminuir en una mitjana d’1,8 medicaments en el grup d’intervenció (en el grup de control va haver-hi un increment de 0,3); i també va haver-hi una diferència notable en la variació de les prescripcions potencialment inadequades, és a dir, la prescripció de medicaments desaconsellats tenint en compte altres paràmetres com la funció renal o patologies concomitants com la insuficiència cardíaca, la hipertensió arterial, la dislipèmia, etc. Les prescripcions d’aquests medicaments van disminuir en una mitjana de 2,9 en el grup d’intervenció, mentre que en el grup de control es va produir un lleu repunt de 0,2.

“En total, en el grup d’intervenció es van fer una mitjana de 4,3 canvis en el pla farmacoterapèutic, mentre que en el grup de control van ser 2,6”, assenyala Rovira, que destaca que aquestes variacions, a més, no van suposar canvis en el perfil de seguretat dels pacients: “Això demostra que la intervenció a través d’un equip multidisciplinari no és un risc per a la salut dels pacients. En tot cas, va ser en el grup de control on sí que vam veure que els problemes de seguretat que es van produir van comportar més visites a urgències hospitalàries”.

Impacte econòmic en el sistema sanitari

L’únic “però” del projecte, assenyala l’autora principal de l’assaig, és que “malgrat que existeix molta evidència que la polimedicació és un factor de risc important en el nombre d’ingressos hospitalaris, aquesta va ser l’única variable que no es va poder demostrar de manera estadística”. “Probablement, amb un seguiment més a llarg termini, la variable d’ingressos hospitalaris s’hauria pogut demostrar, ja que molts dels medicaments que més hem anat retirant (benzodiazepines, inhibidors de la bomba de protons, etc.) s’han d’anar retirant progressivament. Si això es fes a cinc anys vista, podríem mesurar molt millor l’impacte en la salut de la població”, reflexiona Rovira, que explica que la idea ara és fer una segona fase de l’assaig per avaluar l’impacte cost-utilitat de la intervenció: “Si es redueix el nombre de medicaments, estem tenint ja un impacte econòmic; però si, a més, hi ha menys efectes adversos, menys visites a urgències i menys ingressos hospitalaris, això també es traduirà en una reducció de la despesa sanitària i la millora de la qualitat de vida dels pacients”.

La farmacèutica d’atenció primària, finalment, destaca la importància que aquest tipus d’intervencions s’estenguin a altres zones en benefici dels pacients i del sistema sanitari.