Les professionals de l’EAP Navàs-Balsareny, protagonistes de la nova docusèrie ‘Històries de la Primària’ de 3Cat

Les i els professionals de l’Equip d’Atenció Primària Navàs-Balsareny són algunes de les protagonistes de la nova sèrie documental de 3Cat ‘Històries de la Primària’, que s’ha presentat aquest dimecres al vespre al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), a Barcelona. L’acte ha aplegat prop d’un miler de professionals de la primària i ha comptat amb la presència del conseller de Salut, Manel Balcells i Díaz.

La sèrie documental, que retrata des de dins l’assistència primària a Catalunya, s’estrenarà el proper dijous, 18 de gener, a TV3 i a la plataforma 3Cat a les 22.45 hores. Seran sis capítols d’entre 40 i 45 minuts de durada, en què hi apareixeran una cinquantena de professionals de la primària. S’ha rodat en 15 centres d’atenció primària de Catalunya i en alguns domicilis del Barcelonès, el Bages i el Pallars Sobirà.

Les protagonistes de Navàs i Balsareny: Isabel Soler, pediatra; Silvia Ratera, metgessa de família; Olga Villarta, infermera; Berta Ramis, metgessa de família; Anna Carrera, infermera; Encarna Sánchez, metgessa de família; Carme Sitjà, administrativa; Anna Crespiera, infermera; i Diana Marcela Blandon, infermera. No hi va poder assistir la metgessa Anna Delgado, que també surt a la docusèrie.

La resta de membres de l’EAP Navàs-Balsareny, que també surten a la docusèrie.

Reconeixement de l’atenció primària

El conseller de Salut ha destacat que la docusèrie parlarà de “casos reals” i del “valor immens” que fa l’atenció primària per la salut del conjunt de la població. També ha indicat que “la docusèrie va néixer d’una demanda pròpia dels professionals de la primària” i alhora “de com posar en valor la feina de la primària com a eix vertebrador del sistema”.

El titular de Salut ha subratllat, a més, que “la primària resol el 80% de les patologies de la ciutadania, és qui realment coneix la seva problemàtica”, i ha assenyalat que “la primària necessita també visibilització, reconeixement professional, econòmic i social”.

L’acte multitudinari ha començat amb la intervenció del director d”Històries de la Primària’, Pol Izquierdo, que ha destacat que “el principal valor de la sèrie és haver tingut accés a aquesta relació especial que s’estableix entre els professionals de la primària i els seus usuaris”.

Tot seguit, el director de la docusèrie ha moderat una taula rodona amb cinc professionals de la primària, Diana Marcela Blandon, infermera de l’EAP Navàs-Balsareny; Aina Perelló, metgessa de família; Aisatu Ceesay Sillah, treballadora social; Lucia Alcaraz, llevadora, i Imma Sau, pediatra. Finalment, l’acte ha acabat amb la projecció d’un vídeo resum de la sèrie de 45 minuts.

La infermera Diana Marcela Blandon, qui també ha protagonitzat ‘Històries de la Primària, ha emfatitzat que “quan estàs amb el teu o la teva pacient a soles a consulta, és un moment íntim i, per això, la gravació de la sèrie ha suposat tot un repte”. Tot i això, ha dit que es va sentir molt còmoda durant el rodatge, perquè “va ser molt natural”. Durant la taula també han sortit altres idees com que la sèrie “donarà valor a visibilitzar coses que la gent no veu”, ajudarà que l’Atenció Primària “sigui digna” i ensenyarà també “que la Primària no és res si no és en equip”.

La infermera de l’EAP Navàs-Balsareny Diana Marcela Blandon.

‘Històries de la Primària’ s’ha rodat a Barcelona, Badalona, Castelldefels, Sant Cugat del Vallès, Navàs, Balsareny, Sort, Bretui, Montardit de Dalt, Vinebre, la Torre de l’Espanyol, Lloret de Mar, Girona, Santa Coloma de Farners i Lleida. Es tracta d’una producció de 3Cat amb la col·laboració d’Incís Films i el suport del Departament de Salut.

La direcció de l’EAP, a la roda de premsa de presentació

En la roda de premsa de presentació de la docusèrie, hi han participat la fins ara directora de l’EAP Navàs-Balsareny, Encarna Sánchez, i l’adjunta Anna Carrera. Sánchez ha agraït que la sèrie doni visibilitat a problemàtiques “potser no gaire conegudes, però que formen part del nostre dia a dia com a professionals”. Sobre el primer capítol, dedicat a les distàncies que han de cobrir alguns dels equips d’atenció primària ubicats al territori, ha destacat que aquest fet també té avantatges: “Fem molts més kilòmetres. A canvi, gaudim d’una relació més estreta amb els pacients, que ens és molt gratificant com a professionals”.

I Anna Carrera, infermera i adjunta a la direcció del mateix equip d’atenció primària, ha destacat la complicitat amb els autors d”Històries de la Primària’: “Deixar entrar les càmeres de la televisió a la nostra consulta i gravar casos reals ha sigut tota una experiència, perquè no hi estem acostumades. Però hi hem accedit perquè ha sigut una oportunitat per poder ensenyar a la població que és el que fem des d’atenció primària”.

Els continguts de la docusèrie

La sèrie ha tingut accés a la relació especial que s’estableix entre els professionals de la primària i els seus usuaris. A través de diàlegs inèdits, ofereix un radar bastant precís de la salut física i mental de molts catalans. I és que l’arrelament amb l’entorn, el vincle que té el metge de família amb la vida de la gent dels barris i dels pobles, fa que la primària s’hagi convertit en el lloc on és més fàcil explicar tots els mals que té la població. De totes les especialitats de la medicina, la primària és la menys freda, ja que tots els professionals que s’hi dediquen són especialistes en ciència i en vida.

Això fa que el to de la sèrie oscil·li entre moments de molta complicitat i de confiança. Consultes que acaben en rialles i d’altres on és difícil no emocionar-se amb el testimoni d’alguns pacients, que expliquen sense embuts sentiments de molta tristesa i ansietat. Moltes converses comencen amb una afecció física i tot sovint acaben descobrint altres problemes: la feina, els fills, la parella… Confidències que, en alguns casos, converteixen els professionals de la primària en companys de vida.

Els capítols

Capítol 1. “Les distàncies”

Retrat de l’activitat dels professionals de CAPs rurals, on es practica una medicina més pròxima i amb més temps d’atenció al pacient, però que té altres condicionants, com el fet d’haver de cobrir un ampli territori o la necessitat de desplaçar-se molts quilòmetres en cas d’urgència.

Localitzacions:

Consultori local de Balsareny (Bages)
CAP Navàs (Bages)
Àrea Bàsica de Salut Pallars Sobirà
Consultori local de Vinebre (La Ribera d’Ebre)
Consultori local de la Torre de l’Espanyol (La Ribera d’Ebre)

Capítol 2. “El temps” 

Retrat de l’assistència primària a Catalunya a partir del seguiment de cinc professionals que treballen en llocs molt diferents. El temps que tenen per pacient, la relació de confiança que hi ha entre metges de família i usuaris, les queixes dels usuaris, parlar de la mort i acompanyar la soledat dels pacients més ancians són els aspectes més destacats del capítol.

Localitzacions:

CAP Sant Roc (Badalona)
CAP Vila-roja, La font de la polvora (Girona)
CAP Larrard (Barcelona)
CAP Martí i Julià (Badalona)
CAP Besòs, (Barcelona)

Capítol 3. “Acompanyar”

El capítol mostra com treballen els professionals de la primària als barris més vulnerables de Catalunya, com el de Sant Roc de Badalona. El personatge “estrella” del primer capítol, la Teresa, torna amb els seus maldecaps i la seva “addicció” a la xocolata amb llet. La Berta, la metgessa de l’ambulatori de Balsareny, acompanya una pacient que lluita contra un càncer de molt mal pronòstic.

Localitzacions:

CAP Sant Roc (Badalona)
CAP Turó de Can Mates, Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)
CAP Martí Julià, Badalona
Àrea Bàsica del Pallars Sobirà
CAP Navàs, Bages
Consultori local de Balsareny (Bages)

Capítol 4. “El vincle”

Ansietat, insomni o tristesa són afeccions cada vegada més freqüents. La primària és l’espai on surt tot aquest malestar emocional. La confiança que molts usuaris dipositen en els seus metges de família i el fet que molta gent no es pot pagar un psicòleg o un psiquiatre de la sanitat privada ha omplert els CAPs de consultes relacionades amb la salut mental. Els professionals adverteixen de dos problemes: l’excés de medicació i el fet que aquesta “mala” salut mental està afectant els joves d’una manera preocupant.

Localitzacions:

CAP Can Bou, Castelldefels (Garraf)
CAP Larrard (Barcelona)
CAP Besòs (Barcelona)
Consultori de Balsareny (Bages)
CAP 11 de setembre, Lleida (Segrià)

Capítol 5. “L’escolta”

Les dones i els joves protagonitzen aquest capítol centrat en l’activitat als ASSIRs, punts d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva, com ara consultes de llevadores o grups prepart i postpart on s’aborden tota mena de situacions i sensibilitats. També mostra actuacions de medicina comunitària com el “Salut i Escola”, en què els professionals es desplacen als instituts.

Localitzacions:

CAP La Selva, Santa Coloma de Farners (La Selva)
ASSIR (atenció a la salut sexual i reproductiva), Doctor Robert (Badalona)
Tarda Jove, Consultes per a joves sense acompanyants adults, Doctor Robert (Badalona)
CAP Sant Joan Vilanova i la Geltrú (Garraf)
Salut i Escola, Consultes de la primària als instituts (Vilanova i la Geltrú)
ASSIR (atenció a la salut sexual i reproductiva), Pare Claret (Barcelona)
CAP Passeig de Sant Joan (Barcelona)
La Casa Jove – Dar Chabab, Centre per a joves en situació de carrer (Barcelona)

Capítol 6. “L’equip”

El capítol segueix el dia a dia d’un grapat de professionals de primària dels CAP Salou, Sant Roc, Larrard i Besòs (amb alguna incursió al CAP 11 de setembre de Lleida). L’objectiu d’aquest seguiment és fer visible la feina dels professionals de la sanitat pública més polivalents, més accessibles i que estableixen una relació més prolongada amb els seus pacients.

Localitzacions:

CAP de Rieral, Lloret de Mar (La Selva)
CAP Navàs (Bages)
Ambulatori de Balsareny (Bages)
CAP Larrard (Barcelona)
CAP Can Bou, Castelldefels (Garraf)
CAP Vila Roja – La font de la pólvora, Girona