Restrenyiment en els infants

 La pediatra Eva Rollan, de l’EAP Vilanova del Camí ha escrit aquest article sobre una de les consultes més recurrents a la consulta de pediatria, el restrenyiment.

 

Què és el restrenyiment?

Consisteix en una disminució de la freqüència en l’evacuació de les deposicions, però no defecar tots els dies no significa estar restret, ja que poden haver nenes i nens restrets que fan deposicions cada dia. Per això també el podem definir com la presència de deposicions seques i dures, que requereixen un esforç exerciu per evacuar-les i generalment acompanyat de dolor.

Font: Pixabay

Pot ser normal fer deposicions des de 3 cops a la setmana a 3 cops al dia. Cada infant té el seu ritme intestinal.

En més del 95% de les ocasions es tracta d’un problema funcional i no d’una malaltia, és a dir, pot aparèixer en determinades situacions que afavoreixen la retenció de la femta: la retirada del bolquer, factors emocionals com el naixement d’un germà, canvis en l’alimentació. També és freqüent que el nen retardi el moment d’anar al bany quan prèviament ha tingut dolor al fer deposicions, si està distret o jugant, o no vol anar a banys públics com el de l’escola. Totes aquestes situacions poden afavorir la retenció de femta. 

Com hem dit l’aspecte de les deposicions és important i per classificar-les disposem de l’Escala Bristol.

 

 

 

 

 

 

 

 

Quins són els símptomes del restrenyiment?

És freqüent el dolor abdominal, que pot empitjorar al menjar.

El pas de les femtes dures per l’anus pot ocasionar dolor o fins i tot fissures que empitjoraran molt el dolor i per això l’infant tindrà por de defecar i empitjorarà la retenció. Així que com més retingui pitjor serà, ja que haurà d’eliminar més femtes i més dures, de manera que tindrà més dolor i és crearàs un cercle viciós que caldrà de solucionar.

Quan reté moltes femtes pot ser que se li escapin o taqui la roba interior, és el que anomenem encopresi o incontinència fecal. És molt típic que els nens petits s’amaguin i es posin ajupits fent esforços. No és que el nen vulgui defecar, sinó que intenta retenir la femta perquè creu que li farà mal. 

Quan consultar al pediatra? 

És important actuar quan abans millor, quan més temps passi més difícil serà recuperar l’hàbit intestinal normal.

Són signes d’alarma: els vòmits, la distensió abdominal, la pèrdua de pes o la presència de sang en les femtes, entre d’altres.

Com es tracta? 

Té varies fases, però és molt important una bona dosis de temps, dedicació i paciència. Hem d’educar, prevenir i mantenir determinats hàbits intestinals favorables. És com pujar una escala, el primer esglaó és adquirir uns bons hàbits, el segon una alimentació adequada i el tercer valorar els fàrmacs.

Pel restrenyiment simple, pot ser suficient uns hàbits favorables i una alimentació adequada.

Si hi ha dolor o fissures és important tractar-ho. Podria ser necessari administrar-li un laxant que estovi les deposicions i pugui defecar amb facilitat. Si el nen té dolor, és important estar al seu costat, consolar-lo i animar-lo per reforçar la seva valentia.

Si el restrenyiment és crònic amb encopresi, pot precisar un programa terapèutic més estricte i la utilització de laxants per períodes de mesos. 

Hàbits intestinals correctes 

  • Animeu el nen a anar al bany cada dia, recomanable a la mateixa hora (la regularitat agrada al intestí) i preferentment desprès de l’esmorzar o dinar, i així aprofitareu el reflex gastrocòlic: el menjar a l’estómac estimula un reflexa intern que estimula el colon perquè es buidi.
  • Col·loqueu un tamboret davant el vàter on pugui recolzar els peus, si li pengen no podrà fer forces. Utilitzeu adaptadors tipus reductors o tapes petites si són necessàries.
  • Segueu-lo al vàter un màxim de 10 minuts, animeu-lo a fer forces. Si passa massa temps es pot avorrir i rebutjar l’aprenentatge. Si els primers cops no és efectiu, no us preocupeu i continueu animant-lo. És més important recompensar l’esforç que el resultat.
  • Fer exercici físic de manera regular millora el ritme intestinal.

Recomanacions en l’alimentació

La dieta ha de ser saludable i variada, enriquida amb fruita, verdures, cereals i llegums. És molt important fer canvis poc a poc, sense forçar l’infant. Augmenteu la ingesta d’aigua i eviteu l’excés de làctics, no és recomanable més de 500 ml/dia o dues racions.

És important no començar una dieta rica en fibra en un nen que fa dies que no defeca… primer ha de buidar tota la femta retinguda i desprès ja podrà començar una dieta adequada. Per això, al principi pot ser necessària una dieta baixa en fibra i beure molta aigua

Algunes recomanacions:

Fruita:

  • Dues o tres peces al dia.
  • Sempre com a postres dels àpats principals. Han de ser variades i divertides. Es poden preparar adornades, en macedònia o a les amanides (alvocat). S’hi barrejar mel o cereals.
  • No la substituïu per sucs industrials o per iogurt amb sabor de fruites.

Llegums:

  • Dos o tres cops per setmana. Millor sense triturar.
  • A l’estiu, es poden afegir a les amanides.

Verdures:

  • Dues racions al dia.
  • Crues en amanides o cuites com a guarnició. Improviseu en amanides divertides i acolorides, arrebossades, en pizzes, gratinades amb beixamel…

Alguns aliment rics amb fibra son:

  • Carxofa, àpit, bròquil, cols de brussel·les, mongeta verda, coliflor, fonoll, porro, pebrot verd, ceba, nap, remolatxa, pastanaga, llegums, olives, albercoc, alvocat, pruna, maduixa, figa, kiwi , llimona, poma, codony, mora, taronja, pera, plàtan, fruits secs, arròs integral, pa integral, pasta integral.
  • L’oli d’oliva afavoreix la lubricació intestinal i l’evacuació de la femta.

Són aliments sense fibra: llet i derivats, ous, carn, embotits, peix, marisc, sucre, greixos i condiments.

És important que el nen vegi menjar fruites i verdures als pares.

Són necessaris els fàrmacs? 

En algunes ocasions poden ser necessaris, però sempre associats a uns bons hàbits (el més important). Els laxants augmenten el nombre de deposicions i/o disminueixen la seva consistència. Els més utilitzats són els de polietilenglicol amb pocs efectes secundaris i poden ser utilitzats durant mesos. No solen presentar problemes o fer que l’intestí s’acostumi. Cada cop es fan servir menys les lavatives o els supositoris, ja que no estan ben tolerats pels nens.

És important no suspendre els laxants fins que el vostre pediatre ho indiqui, ja que les recaigudes per retirada ràpida són freqüents.

L’objectiu és que el nen o la nena faci deposicions toves sense dolor, por o esforços desmesurats. És necessari molta paciència i dedicació, i donar-li un reforç positiu cada cop que ho aconsegueix i animar-lo quan ho intenta. El pronòstic és bo però el tractament pot durar mesos o anys.

Avatar photo

Quant a ICS Catalunya Central

Gerència Territorial de la Catalunya Central. Institut Català de la Salut. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Embaràs i infants i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.