Xerrada de la investigadora Aïna Fuster en l’acte de la Nit de la Recerca a Manresa

Manresa va celebrar ahir la segona edició de la jornada “Amb la recerca, fem ciutat!”, organitzada per l’Ajuntament de Manresa i diferents institucions, entre les quals l’ICS Catalunya Central, amb l’objectiu de posar de manifest el potencial investigador de la ciutat, en el marc de la Nit Europea de la Recerca. Hi van participar un centenar de persones.

L’acte va tenir lloc al pati de l’antic escorxador i estava organitzat per l’Ajuntament de Manresa, UManresa, UPC Manresa, Biblioteca del Campus Universitari de Manresa (BCUM), Eurecat, Althaia, Sant Andreu Salut i ICS Catalunya Central, amb la col·laboració d’ACCIÓ.

La farmacèutica i tècnica de la Unitat de Recerca i Innovació Aïna Fuster Casanovas va oferir una de les sis micro-xerrades de recerca impartides per investigadors i investigadores de les diferents institucions de la ciutat: (In)visibilitat de la covid persistent: automaneig i gestió en atenció primària. Fuster va explicar breument en què consisteix el projecte SENSING-AI / AIDA, que té com a objectiu desenvolupar una app per pacients i una plataforma web per a professionals que permeti estratificar el risc de patir complicacions a pacients amb Covid persistent, millorar la qualitat de vida de les persones i donar suport en la presa de decisions als professionals.

SENSING-AI / AIDA

El projecte el lidera l’ICS Catalunya Central, com a soci clínic, juntament amb l’empresa Adhera Health (com a soci tecnològic). L’any passat va començar la part de desenvolupament de l’app per a pacients. Primerament, per poder generar els algoritmes d’intel·ligència artificial (IA) i poder predir en quina direcció avançarà l’estat de la persona, es van recollir a través d’un rellotge intel·ligent dades d’ECG, saturació d’oxigen, activitat, son, etc. Els pacients també responien uns qüestionaris validats sobre els nivells d’estrès, ansietat, son, cansament, etc. Es van generar algoritmes d’IA que permeten predir a curt termini la situació d’un pacient en concret. En aquesta fase hi van intervenir 5 pacients d’aquí al Bages i 5 de Sevilla.

Un cop desenvolupats els algoritmes, es va crear l’aplicació mòbil per als pacients, es va crear un grup de discussió amb participants perquè aportessin la seva percepció i, finalment, el mes passat es va fer una prova de viabilitat amb un doble objectiu: recollir dades per entrenar els algorismes d’IA fent que aquests cada cop siguin més personalitzats i que els pacients valorin l’aplicació creada. El següent pas serà cap a finals d’any, quan es farà un estudi clínic amb 60 pacients.

Dades de recerca a Manresa

Durant la jornada d’ahir, es van donar alguns indicadors R+D+I de Manresa de l’any 2021, entre els quals destaca la participació d’institucions de la ciutat en 70 grups de recerca, 23 dels quals liderats des de Manresa. Les dades formen part del recull de l’Observatori de la Recerca de la Catalunya Central (ORCC), una iniciativa de la Biblioteca del Campus Universitari de Manresa (BCUM).

Entre els indicadors d’aquest informe, també destaca l’augment dels darrers anys dels recursos humans i econòmics de Manresa dedicats a activitats R+D+I. En aquest sentit, el personal investigador ha passat de 194 persones al 2017 a 316 el 2021, amb un 57% de dones investigadores. A més, les publicacions científiques també han augmentat, fins a un total de 251 durant el 2021, moltes de les quals amb col·laboració internacional.

Prèviament a les xerrades, Fuster, el cap de Recerca, Josep Vidal, i altres professionals de l’ICS Catalunya Central van participar a l’activitat ‘Laboratoris oberts’, en la qual el públic va visitar el túnel de vent d’UPC Manresa i el centre d’innovació en simulació CISARC d’UManresa, un entorn de seguretat que permet als professionals entrenar i aprendre per millorar el treball en equip, la seguretat pròpia i de les persones que interaccionen amb ells.