Avui parlem de la incontinència urinària

Cèlia López, infermera de l’EAP Navàs-Balsareny ens explica què és la incontinència urinària i què podem fer per a controlar-la.

La incontinència urinària és la pèrdua involuntària d’orina. Pot afectar a dones i a homes de qualsevol edat però és mes freqüent en dones. Afecta a un 30% de les dones adultes i fins a un 50% en dones de la tercera edat.

Encara que l’impacte de la incontinència en la qualitat de vida de les persones afectades és elevat, només la meitat busca l’ajuda d’un professional. El 42% de les dones que tenen incontinència no consulta amb el metge o metgessa.

Els símptomes de la incontinència urinària poden variar des d’una petita fuga de orina fins la sortida abundant i incontrolable d’aquesta. Aquesta pèrdua involuntària pot ser deguda a una manca del to muscular, això és el més freqüent, però també pot ser que hi hagi una musculatura massa activa.

Els factors que poden influir en l’aparició de la incontinència poden ser múltiples. L’edat és possiblement el factor que té més pes, però també l’embaràs (pel pes de l’úter), el part i el postpart, alguns esports d’impacte, la menopausa (canvis hormonals que provoquen pèrdua de flexibilitat, atrofia e hipotonia).

També, els hàbits quotidians, com retenir la orina o vestir roba molt ajustada, l’obesitat, el restrenyiment, la tos, l’estrès…

Què podeu fer per controlar la incontinència?

• Alimentació. Milloreu el trànsit intestinal fent una dieta rica en fibres. Eviteu begudes excitants com ara el cafè, tè, cola, alcohol, i disminuïu la ingesta de líquids a partir de les 20 hores.

• Higiene corporal. Ha de ser diària, amb sabó neutre i en petites quantitats. Eixugueu-vos bé la pell, especialment els plecs. Si feu servir bolquers o absorbents, renteu-vos els genitals sempre que us els canvieu.

• Hidratació de la pell. Manteniu la pell hidratada amb crema de fàcil absorció.

• Es imprescindible que realitzeu una activitat física diària. Si la persona està enllitada, la persona que la cuida pot ajudar-la amb canvis de postura regulars.

• Hàbits. Aneu amb freqüència al lavabo per tal de mantenir la bufeta buida. Feu els canvis de bolquers recomanats. Feu servir roba còmoda.

Té tractament?

Hi ha diferents tipus de tractament depenent del grau de gravetat del procés.  Pot ser que una persona precisi tractament quirúrgic i una altra, amb una lleu incontinència, només  hagi d’enfortir amb exercicis la musculatura del sòl pelvià.

Enfortir la musculatura del sòl pelvià és molt important per a la reeducació i la millora de la incontinència. La fisioteràpia del sòl pelvià aconsegueix una reducció important dels casos.

Fàrmacs i bolquers per a adults de vegades són necessaris. I com a tractament més integral, estudis recents mostren que la utilització d’electroacupuntura en la incontinència urinària d’esforç pot tenir bons resultats.

Un altre tractament és la teràpia neural. S’utilitza aquesta tècnica amb la realització diària dels exercicis de Kegel. Són exercicis de contracció del múscul Pubocoxígeo destinats a enfortir la musculatura pèlvica. També, estan recomanats per a evitar la incontinència urinària i per afavorir el part. En el camp sexual, són els exercicis que s’han de practicar per obtenir  una millora de la satisfacció sexual.

Una altra pauta d’exercicis que poden millorar la incontinència són els hipopresius.

Exercicis de Kegel

Podeu practicar aquests exercicis a qualsevol hora i en qualsevol lloc, a terra, a peu dret o caminant, depenent del grau de dificultat.

Desprès de quatre a sis setmanes notareu una milloria. Quant més els practiqueu, més eficaços seran. Cal que buideu la bufeta de l’orina abans de realitzar-los.

No heu de sentir molèsties a l’abdomen ni a l’esquena mentre els feu. Si en sentiu, és que no els realitzeu correctament. És convenient aprendre’n amb alguna persona experta.