La presa de decisions compartides en salut és el procés mitjançant el qual la persona acorda amb el professional sanitari l’opció terapèutica o estil de vida més adequat per al problema que afecta la seva salut.
L’acord té en compte les preferències de la persona i l’estat del coneixement científic.
Per a poder dur a terme aquest tipus de relació professional-pacient cal donar al ciutadà informació completa, adequada, comprensible i de fàcil accés sobre la seva salut. Aquesta informació els ha de permetre prendre decisions sobre la seva salut en un context de llibertat.
Hi ha diverses raons per les quals les persones poden desitjar compartir amb els professionals de la salut la presa de decisions sobre el seu tractament i l’estil de vida.
Tranquil·litat de sentir-se ben informat. Compartir les decisions amb ells, ajuda les persones a sentir-se més tranquil·les, amb la confiança que, junts, han triat l’opció “correcta”.
Consideració i adaptació a les preferències individuals: les persones tenen experiències, creences i prioritats, que els professionals de la salut no coneixen i que poden influir en les decisions que prenen. Compartir les decisions permet als professionals de la salut tenir-les en compte i adaptar les opcions de tractament a cada individu.
Participació i control: Estar involucrada en la presa de decisions amb els professionals de la salut pot fer sentir la persona més empoderada, amb la creença que allò seu està sota control.
Compliment terapèutic: Si la persona es troba implicada en la presa de decisions sobre el seu tractament, és més probable que segueixi el pla acordat, per exemple, prenent la medicació prescrita de forma adequada. Els estudis d’investigació també han trobat que les persones que prenen part en les decisions tenen millors resultats de salut que les que no ho fan.
En el procés, el professional sanitari informa de les opcions amb els seus pros i contres, beneficis i riscos i incerteses, amb la següent informació:
- Les evidències clíniques sobre els resultats dels diferents tractaments.
- Les conseqüències de no fer cap tractament.
- La freqüència dels efectes no desitjats en diferents tractaments.
- L’opció que hagués triat el seu propi metge en circumstàncies similars.
- La vivència d’altres persones que han seguit les diverses vies de tractament.
- El pacient aporta les seves vivències, preferències i expectatives. Al final, entre tots dos valoren la opció més beneficiosa i que s’adapta a les característiques i necessitats de la persona.
La setmana que ve t’explicarem: Recursos 2.0: Buscar info a internet.