Dones sanitàries al món rural: “Quan fas domicilis, els pacients s’obren i acabes formant part del seu dia a dia”

En el marc de la campanya “Cada dia 8 és 8 de març”, aquest mes el Grup d’Igualtat de la Gerència Territorial de la Catalunya Central impulsa una campanya per donar a conèixer les experiències de diverses professionals sanitàries, totes dones, al món rural. Des del 8 d’octubre i fins al dia 15, que se celebra el Dia Internacional de la Dona Rural, sortirà publicada una breu entrevista a una professional de l’ICS Catalunya Central cada dia.

Una d’elles és la treballadora social Montse Saez Moron, de l’ABS del Baix Berguedà:

1. Comenta breument la teva biografia.

Soc la Montse Saez Moron. Em vaig diplomar l’any 1999 en Treball Social a la Universitat de Lleida. El 2003 vaig fer un postgrau d’iniciació a la resolució de conflictes i el 2009 un altre sobre atenció domiciliària. Actualment, participo en el Grup de Treball Social Clínic de Catalunya fent-hi també recerca. Fa 22 anys que exerceixo com a treballadora social a l’ICS, 18 dels quals treballant a l’àmbit rural.

2. Comenta la teva trajectòria professional.

Primer vaig treballar al CAP Eixample de Lleida, com a treballadora social, tot i que en aquella època pertanyia a Creu Roja. Del 2000 fins al 2013 vaig treballar a l’ABS de l’Alt Berguedà, visitant pobles com: Saldes, Gósol, Vallcebre, Guardiola de Berguedà, Sant Julià de Cerdanyola, Bagà, La Pobla de Lillet i Castellar de n’Hug. Després vaig estar tres anys treballant al CAP Vacarisses i Castellbell, i també feia suport a Manresa 2 (Plaça Catalunya) i Manresa 4 (Sagrada Família). El 2016 vaig retornar a l’ABS del Baix Berguedà i, des de llavors, m’ocupo de les poblacions de Puig-reig, Gironella, Casserres, Olvan i Cal Rosal.

3. Quins són per a tu els avantatges de treballar al món rural?

L’avantatge de treballar al món rural és que hi ha contacte més directe i estret amb els usuaris i, a mesura que els vas tractant, aquesta interacció es fa més propera, més personal… Quan fas domicilis i entres en el món més íntim dels pacients, ells s’obren i acabes formant part del seu dia a dia. Amb els anys tractes diferents generacions de la mateixa família, i això és molt enriquidor.

Ells tenen clar qui és la persona de referència i et truquen quan realment és necessari. Per poc que els puguis ajudar, són persones molt agraïdes. Sempre ho dic: al món rural tenim pocs recursos, ho som nosaltres, i això és enriquidor perquè aprens a empoderar aquella persona o família, treballes amb ells i veus el canvi que fan per resoldre la seva pròpia situació; d’aquesta manera aprenen ells i també tu com a professional.

4. En alguna ocasió t’has sentit discriminada a la feina pel fet de ser dona i professional sanitària?

A la feina amb els companys per ser dona, no. Quan comences sí que se’t qüestiona per ser jove i sempre has d’intentar demostrar que ho saps fer bé, sobretot en l’àmbit del treball social, perquè molts companys no saben quina és la teva feina exactament.

Aquesta pregunta m’ha fet rumiar en tota la trajectòria professional: en els casos que hem treballat maltractaments envers les dones o intrafamiliars, els homes maltractadors, en la majoria de casos, ens han tractat com si fóssim la seva dona, fills… i no com a professionals. Inclús algun d’aquests maltractadors s’han negat a ser visitats perquè érem totes dones.

5. Explica’ns alguna anècdota o experiència personal/laboral que vulguis compartir. 

Quan l’ICS em va contractar per anar per primer cop a treballar a l’ABS Alt Berguedà, com que no sabia on estaven els centres que en formen part (i en aquella època no hi havia GPS ni plànols que es poguessin consultar per internet), vaig agafar una guia de telèfon, vaig buscar les adreces de tots els centres mèdics i el cap de setmana abans de començar vaig agafar l’R18 que tenia i vaig anar amb la meva germana centre per centre, per ubicar-los. Recordo que anant cap a Gósol vam haver de parar a mig camí perquè el cotxe no tirava!

Una altra que recordo és que quan anava a treballar a les masies aïllades i nevava (pensem que no teníem els cotxes massa preparats), quedàvem amb algun familiar del malalt que anàvem a visitar perquè ens portés amb el seu cotxe. I quan quedàvem, ho fèiem al tercer o quart contenidor que hi havia a la carretera; em vaig acostumar a anar comptant tots els contenidors de la carretera per no perdre’m!