Fàrmacs i insuficiència renal

Els ronyons són òrgans que tenen un paper fonamental en l’excreció dels diversos residus metabòlics de l’organisme.  Altres papers fonamentals dels ronyons són el control de la pressió arteria i la regulació del volum d’aigua i la concentració dels electròlits permetent l’equilibri de l’organisme.

La relació entre el ronyó i els medicaments prové del fet que aquest òrgan està relacionat amb l’eliminació dels medicaments. El fetge és un altre òrgan d’eliminació de medicaments, no obstant això el ronyó n’és el principal. L’activitat del ronyó pot estar alterada per alguna malaltia o bé per l’envelliment. En conseqüència, l’eliminació dels medicaments es pot veure afectada i contribuir a una disminució de la seva seguretat.

La prescripció d’un medicament en qualsevol pacient que presenti una funció renal compromesa s’ha de fer amb precaució, ja que l’eliminació del fàrmac per aquesta via sol estar disminuïda, i podria produir-li toxicitat Aquesta toxicitat és conseqüència del fet que el medicament circula per la sang durant més temps, els seus nivells augmenten per sobre del  normal i, per tant, s’afavoreix la interacció amb altres medicaments que pren el pacient o bé apareixen efectes secundaris.

Per aquest motiu, és fonamental que s’individualitzi el tractament farmacològic dels pacients amb una afectació renal compromesa per tal de garantir l’eficàcia i/o evitar la toxicitat. Aquesta informació està descrita en el prospecte del medicament i els professionals sanitaris disposen d’informació tècnica complementària per poder ajustar la dosificació i/o la pauta segons el nivell d’afectació del ronyó.

La setmana que ve t’explicarem: Medicaments amb recepta