Formes farmacèutiques

La forma farmacèutica és la disposició externa que es dona als principis actius i els excipients per tal de formar un medicament i facilitar l’administració d’una dosi.

Existeixen diverses formes farmacèutiques: sòlida, semisòlida, líquida i gasosa.

Sòlida: s’inclouen, entre les més conegudes, els granulats, les càpsules, els comprimits, les píndoles, els supositoris o els òvuls.
Semisòlida: en podem destacar els gels, les cremes, les pomades o les pastes.
Líquida: com per exemple, els xarops, les suspensions, les locions, les tintures, els injectables o els col·liris.
Gasosa: els més coneguts són els aerosols (inhaladors).

La forma farmacèutica es determina a partir de l’activitat farmacològica o terapèutica que es busca en un medicament i s’ha d’adaptar a la via d’administració per tal que la dosificació i l’administració sigui còmoda i senzilla per al pacient.

Les vies d’administració dels medicaments són diverses. Cada medicament està preparat per ser administrat per una via determinada i perquè exerceixi la seva acció de la manera més convenient. Les vies d’administració dels medicaments més conegudes són:

Oral: el medicament s’introdueix en la boca i s’absorbeix en el tracte digestiu.
Sublingual: el medicament es col·loca a sota de la llengua, on l’absorció és molt ràpida.
Bucal: el medicament es situa entre les genives i la saliva permet la seva dissolució.
Tòpica: el medicament s’aplica directament a sobre de la pell.
Transdèrmica: el medicament es situa a sobre la pell en forma de pegat. Es produeix una aborció transdèrmica que aconsegueix que el fàrmac s’alliberi del pegat de forma constant.
Inhalació: els medicaments arriben directament als pulmons a través d’una inhalació.
Ocular: el medicament s’aplica directament en l’ull per a tractar les afeccions oculars.
Òtica: el medicament s’aplica directament a l’orella per a tractar les afeccions del conducte auditiu.
Rectal: el medicament es pot introduir en l’organisme a través de l’orifici rectal. Aquesta via d’administració cada vegada s’utilitza menys perquè sol ser molesta a banda que la quantitat de medicament absorbida és difícil de precisar.
Vaginal: el medicament s’introdueix en l’organisme a través del canal vaginal.
Parenteral (subcutània, intramuscular, endovenosa): es precisa una agulla.
- En la via intramuscular el medicament s’injecta en el múscul i donat que està irrigat passa directament a la sang.
- En la via subcutània el medicament s’injecta en el teixit situat just a sota de la pell. El pas del teixit subcutani a la sang és més lent.
- En la via intravenosa el medicament s’injecta directament a la sang.