Les llevadores de l’ICS a la Catalunya Central reivindiquen la seva tasca en motiu del seu Dia internacional

El servei d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) a la Catalunya Central compta amb els equips de l’Anoia, el Bages-Berguedà i Osona. En total, els ASSIR reuneixen un centenar de professionals que informen, ajuden, acompanyen i empoderen les dones en qualsevol etapa de la seva vida.

En motiu del Dia Internacional de la Llevadora, el 5 de maig, les llevadores dels ASSIR de l’ICS a la Catalunya Central s’uneixen per reivindicar la seva professió.

“Les llevadores sempre estarem al costat de les dones i ho farem des de la infància fins a la vellesa, i amb l’evidència, la ciència i l’experiència que ens avala com a professionals. Per això, recomanem a totes les dones, es trobin en el cicle vital que es trobin, que posin una llevadora a la seva vida”, destaquen els equips de llevadores de l’ICS a la Catalunya Central.

La tasca d’una llevadora és informar, ajudar, acompanyar i empoderar en qualsevol etapa vital, sigui quin sigui el seu lloc de treball: des dels centres d’atenció primària, des dels hospitals, les cases de parts o fins i tot des de les llars. Les llevadores donen totes les eines i suport perquè cada dona sigui la responsable i la protagonista i pugui decidir de manera informada i lliure sobre la seva vida sexual i reproductiva.

Històricament, Sança de Camins va ser la primera dona de Catalunya condemnada per bruixeria l’any 1419, del qual n’hi hagi constància escrita, pels seus coneixements sobre el cos humà. Curiosament era llevadora. Després d’ella van ser moltes més les llevadores que van ser condemnades per la mateixa causa ja que el seu saber era percebut com una amenaça.

La bruixeria i les llevadores sempre han anat de la mà i, potser per això, avui en dia la feina de la llevadora és encara un misteri per a moltes persones, ja que gran part de la població no sap ben bé què és el què fan. I això no és d’estranyar. Si seguim mirant enrere, després de l’edat mitjana, la medicina va passar a ser una formació reglada i pensada perquè només els homes fossin els únics amb les facultats adequades per exercir-la. Això va fer, per una banda, que les llevadores perdessin el seu poder a dins la societat i deixessin de ser les encarregades dels aspectes reproductius de les dones i, per l’altra, que l’assistència als parts i les diferents etapes de la dona en general, es fes des d’una perspectiva mèdica, paternalista i des del control i la desconfiança dels homes cap als cossos de les dones, fent que les dones en perdessin el poder i la confiança i que aquella saviesa que compartien les llevadores, mica en mica anés desapareixent.

En l’actualitat, les llevadores, després d’una formació de quatre anys cursant el grau d’infermeria, la superació de l’examen IIR (Infermera Internista Resident) i 2 anys més de residència, són els/les professionals  sanitàries encarregades d’assistir i acompanyar les dones en qualsevol etapa de la vida, de l’adolescència a la vellesa, inclòs el moment de l’embaràs, part i el postpart, ajudant en diferents aspectes de la vida. Hi són per resoldre qualsevol dubte sobre diversos mètodes anticonceptius, per parlar de la sexualitat i el plaer de la dona, així com per ajudar-la a entendre quina és la normalitat del cicle menstrual o per entendre el poder de la lactància materna, cuidant de la salut de les dones en l’àmbit de la salut sexual i reproductiva.

Però amb el llegat històric que ha deixat la societat patriarcal, les llevadores es veuen amb  l’obligació de fer molt més. Toca recordar a les dones que tenen un poder excepcional i un cos que les acompanyarà al llarg de la seva vida, fer-les creure de tot el que son capaces, perquè totes i cada una tenen les peces necessàries per ser les propietàries del seu cos i confiar en les capacitats que ens dona.

Avatar photo

Quant a ICS Catalunya Central

Gerència Territorial de la Catalunya Central. Institut Català de la Salut. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya.
Aquesta entrada ha esta publicada en Notícies, Salut sexual i reproductiva. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.