Consulta el teu professional de medicina o infermeria habitual abans d’anar a urgències

Anna Pérez Garcia, metgessa de família de l’EAP Sant Quirze de Besora, ens parla de com podem donar una millor atenció a la demanda.

La longitudinalitat, entesa com el manteniment del mateix professional de referència al llarg del temps,  és una de les característiques fonamentals de l’Atenció Primària, ja que afavoreix una relació basada en la confiança i el coneixement mutu entre el pacient i el metge o metgessa. Facilita l’atenció centrada en la persona i no només en la malaltia. No atenem cervells, cors o ronyons, sinó que atenem a persones amb el seu context social i les seves particularitats, que qui millor les coneix és el metge habitual, alhora que disminueix les consultes a urgències, afavoreix el diagnòstic precoç de patologies cròniques, millora el compliment terapèutic i redueix els errors en diagnòstic i tractament com la polimedicació en persones d’edat avançada¹.

Com s’ha demostrat en múltiples estudis, “mantenir el mateix metge de família al llarg del temps, és qüestió de vida o mort”, ja que augmenta l’esperança de vida, fet que molts pocs tractaments i activitats sanitàries aconsegueixen.

En els últims anys ens estem dirigint cap a una “urgencialització” del sistema sanitari, on preval l’atenció immediata per un metge diferent a l’habitual, a l’hora que l’usuari ho demana i per qualsevol motiu, cosa que ignora i menysprea els beneficis de la longitudinalitat.

No tots els pacients requereixen ser atesos el mateix dia que ho sol·liciten, però tampoc és raonable acceptar com a natural l’existència de llargues llistes d’espera per ser atès pel metge de família habitual. Alhora que els professionals sanitaris consideren raonable una demora de dos dies per atendre una persona amb un procés no urgent, els pacients consideren, cada vegada més, la immediatesa com un valor important i el fet de no ser atesos el mateix dia que ho sol·liciten és un motiu d’insatisfacció creixent. ²

Per donar resposta a aquesta demanda d’atenció immediata dels pacients i millorar l’accessibilitat a l’Atenció Primària, s’ha treballat en la formació i l’empoderament dels professionals d’infermeria perquè puguin resoldre autònomament o mitjançant una consulta amb el metge o metgessa en cas que ho considerin necessari, un problema de salut d’un pacient que no té hora amb el seu metge habitual.

Per poder oferir la millor atenció, des del Col·legi Oficial d’Infermeres s’ha impulsat la creació d’uns protocols avalats per l’Institut Català de la Salut i consensuats amb tots els estaments sanitaris, sempre dins de les competències del col·lectiu infermer i prioritzant la seguretat i el benefici del pacient, dins del programa de Gestió Infermera de la Demanda (GID).

L’aplicació d’aquest sistema funciona de la manera següent:

• El pacient fa el primer contacte amb el sistema sanitari a través de la Unitat d’Atenció al Ciutadà. El professional administratiu li sol·licitarà el motiu de la consulta per tal de dirigir-lo al professional que millor pugui resoldre-la en aquell moment i saber la prioritat amb què cal atendre’l.
• El professional d’infermeria farà la primera atenció i resoldrà la demanda de forma autònoma quan sigui possible.
• En cas que el professional d’infermeria, d’acord amb les seves competències, no pugui resoldre la demanda, decidirà si és necessària l’atenció immediata pel metge o metgessa que hi hagi en aquell moment, o en cas contrari, pot esperar a ser visitat pel seu metge de referència.
• En cas que la demanda no pugui esperar, serà atès pel metge o metgessa que hi hagi en aquell moment
• En cas que el professional d’infermeria, després de la primera valoració i atenció, consideri que el pacient pot esperar a ser visitat pel seu metge de família habitual, el citarà en el termini de temps que consideri oportú.

Amb aquesta nova organització, s’intenta prioritzar l’accessibilitat, de manera que els pacients puguin ser atesos quan fan una demanda d’atenció, però mantenint sempre que sigui possible la longitudinalitat, que entenem que és la millor situació en benefici del pacient.

Bibliografia:

¹. Palacio Lapuente J. Las ventajas de una relación estable: longitudinalidad, calidad, eficiencia y seguridad del paciente. AMF 2019;15(8):452-459. Disponible a: http://amf-semfyc.com/web/article_ver.php?id=2506

². Ferran Mercadé M, Alapont Serrano M. Mejorando la accesibilidad. Modelos de gestión de la demanda en el día. AMF 2018;14(7):420-426. Disponible a: http://amf-semfyc.com/web/article_ver.php?id=2275