Blog EAP Vilanova del Camí
Centre Geolocalitzat
Facebook EAP Montserrat
Twitter EAP Montserrat
En ocasions els medicaments poden provocar reaccions adverses no desitjades que poden resultar molestes per a qui els pren: són els anomenats efectes adversos. El mal d’estómac quan es prenen antiinflamatoris, la somnolència que produeixen alguns antihistamínics, el mareig o malestar d’alguns analgèsics potents i el mal de panxa o la diarrea que poden provocar alguns antibiòtics, en són clars exemples.
La majoria d’aquests efectes adversos són coneguts i previsibles, depenen de la dosi administrada o estan relacionats amb el mecanisme d’acció del medicament, i apareixen en un percentatge important de persones que prenen aquell fàrmac. Però a vegades, aquestes reaccions adverses són inesperades, imprevisibles, no tenen relació amb el mecanisme d’actuació del medicament o amb la dosi que hem pres. En aquest cas, parlem de les reaccions al·lèrgiques medicamentoses. És a dir, que el sistema immunitari d’aquella persona reacciona davant del medicament fabricant anticossos que són els que desencadenaran els símptomes al·lèrgics. Com en qualsevol reacció al·lèrgica, prèviament hi ha hagut contacte amb el medicament, encara que sigui de forma inadvertida (no es pot ser al·lèrgic a un fàrmac quan es pren per primera vegada), o bé amb un fàrmac de la mateixa família amb una estructura química similar.
En general, les reaccions al·lèrgiques medicamentoses acostumen a manifestar-se a la pell, amb l’aparició de favasses, erupcions, pruïja, angioedema (inflor localitzada a les parpelles, llavis, llengua…) o, en menor mesura, amb butllofes amb líquid a l’interior (aquestes reaccions són més greus). També poden produir-se reaccions al·lèrgiques generalitzades i greus potencialment mortals, com ara l’anafilaxi. I, amb menor freqüència, episodis d’asma o rinitis.
Quan hi ha una sospita de reacció al·lèrgica a un fàrmac cal anotar el nom del medicament o medicaments que s’estaven prenent en el moment de la reacció i, fins i tot, si és possible, guardar-ne el prospecte. Aleshores, el metge valorarà de manera individualitzada la necessitat de dur a terme un estudi al·lergològic o no, ja que no sempre és necessari (per exemple, si el fàrmac es pot substituir fàcilment per un altre d’alternatiu).
L’índex d’al·lèrgies a medicaments no és elevat, i els símptomes més freqüents són de caràcter lleu, si bé poden desencadenar-se efectes greus.
Si ha presentat en alguna ocasió al·lèrgia a algun medicament, avisi sempre quan li prescriguin un tractament.
La setmana que ve t’explicarem: Tens al dia la teva farmaciola?
