Us presentem els i les noves residents d’Infermeria i Medicina de l’ICS Catalunya Central

L’ICS Catalunya Central inicia una campanya de presentació dels i les 16 noves residents que es van incorporar a finals de maig als equips d’atenció primària de l’Anoia, el Bages, Berguedà, Moianès i a Osona.

Són 12 infermeres i 4 metges de l’especialitat d’atenció familiar i comunitària que es formaran amb nosaltres durant els propers quatre anys (en el cas dels metges) i dos anys (en el cas de les infermeres).

Durant un parell de setmanes, des de l’ICS us anirem presentant els nous professionals a través dels nostres canals de difusió: xarxes socials, web i intranet. Explicarem qui són, d’on venen i per què han escollit Catalunya Central. Benvinguts/des! #SocResidentICS

Belén López Vázquez. Infermera resident, CAP Sagrada Família (Manresa)

“Estic encantada amb Manresa, és molt bonica i acollidora. Volia fer infermeria comunitària on fos, i quan em van dir que tenia plaça a Catalunya, vaig venir amb els braços oberts.”

La Belén, de 28 anys, és de Galícia, d’un poble de Lugo. Va estudiar Infermeria allà i després va estar dos anys estudiant i preparant-se per a l’examen IIR. L’ha superat i està destinada a Manresa, al CAP Sagrada Família. Durant aquests dos anys viurà a la ciutat. A l’hora d’escollir destinació, va anar posant tots els llocs d’Espanya on podia fer comunitària, per ordre de proximitat a Galícia. “No creia que obtindria plaça. Estic molt contenta que m’hagi tocat a Catalunya, a Manresa”.

Sònia Prada Girbal. Infermera resident, EAP Santa Margarida de Montbui

“Santa Margarida és un lloc on es fa molta pinya i on es tenen molt en compte els residents. L’atenció comunitària és molt efectiva en zones rurals i fa molta falta, però crec que s’ha de reconstruir.”

La Sònia, nascuda a l’Alt Empordà fa 28 anys, tenia claríssim que volia fer la residència d’Infermeria en una zona rural. Dubtava entre Catalunya Central i Girona, i es va acabar decantant per la primera opció per qüestions personals. “Estic encantada. Santa Margarida de Montbui és un lloc on es fa molta pinya i on es tenen molt en compte els residents, i per a mi això és fonamental”, explica. Ara viu a Igualada, a 15 minuts a peu del CAP. Prada, que es considera “de poble”, creu que l’atenció comunitària “fa uns anys que ha quedat més apagada i s’ha de reconstruir. Jo vull ser part d’aquesta reconstrucció”.

Paula Lluís Griñó. Metgessa resident, EAP Artés

“Catalunya Central era la meva primera opció. Tens molta més llibertat en un CAP rural; en lloc de derivar patologies, te’n pots ocupar fins al final. Aquí, el metge de família està molt més reconegut que en entorns urbans.”

Té 26 anys i és de Sant Cugat del Vallès. La Paula va estudiar Medicina a Can Ruti (Universitat de Barcelona). Explica que allà va veure un tipus de medicina familiar molt diferent a la d’aquí: “Catalunya Central era la meva primera opció. En un CAP rural tens molta més llibertat; en lloc de derivar patologies, et pots ocupar del pacient fins al final”. Ho diferencia de la seva experiència a Can Ruti, on “els ambulatoris estan molt més saturats i no pots fer aquest seguiment dels pacients”. La Paula destaca que en zones més rurals “el metge de família està més reconegut i, en el cas d’urgències, pot abastar molt més”. Per això preferia fer el MIR en municipis petits com Artés o Súria, i no en una ciutat gran com Manresa. Està destinada a l’Equip d’Atenció Primària d’Artés i, a banda de visitar al CAP d’Artés, també ho farà al consultori de Santa Maria d’Oló i a l’Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa.

Victoire Gueyne. Infermera resident, EAP Vic Nord

“Tenia clar que escolliria Catalunya Central. No sabia si tindria plaça; per sort, sí. Estic molt contenta, a Vic em sento com a casa. Ja conec el personal del CAP i ens acullen molt bé.”

La Victoire té 24 anys i és infermera. Ha estudiat a la Universitat de Vic, ciutat on fa uns sis anys que viu. Va néixer a Perpinyà i es va traslladar a Vic per estudiar la carrera. Assegura que tenia clar que escolliria Catalunya Central, en concret la capital d’Osona, perquè “poder tenir plaça al lloc on ja estàs instal·lada és perfecte”. Està molt contenta d’haver obtingut plaça al centre d’atenció primària de la ciutat: “Em sento com a casa”.

Marina López Vidal. Infermera resident, CAP Barri Antic (Manresa)

“M’agrada molt la pediatria, però vaig cobrir una baixa a primària i vaig veure que havia d’aprendre sobre la marxa. En pocs dies m’he adonat que aquí les infermeres tenen molta més autonomia.”

Té 26 anys i és de Múrcia. La Marina va estudiar Infermeria al campus universitari de Lorca. Es va presentar a l’EIR just després d’acabar la carrera “perquè allà no hi ha feina, però aquell any no vaig obtenir plaça. Em vaig posar a treballar i durant la pandèmia he estudiat dos màsters”, explica. Li agrada molt la pediatria, però no va obtenir-hi plaça. L’especialitat comunitària i familiar era la seva segona opció. Està destinada al CAP Barri Antic de Manresa. “M’encanta la muntanya, i vaig veure que a Catalunya Central tot l’entorn és molt muntanyós. Ja que marxava de casa, almenys sentir-me en un entorn familiar”, diu la Marina, que en pocs dies assegura haver-se adonat que “a Múrcia, les infermeres tenen molta menys autonomia i responsabilitats que aquí.”

Núria Sucar Segarra. Infermera resident, EAP Santa Eugènia de Berga

“Quan vaig saber que tenia plaça a Catalunya Central, vaig descartar les ciutats grans; em volia formar en l’atenció en àmbits rurals. Pots fer activitats en escoles, coneixes l’entorn, el tracte amb el pacient és més familiar, etc.”

La Núria té 36 anys i és d’Elx (Alacant), ciutat on va estudiar la carrera d’Infermeria. A l’hora d’escollir plaça ho va fer per proximitat, perquè és mare: Catalunya no era la seva primera opció, però assegura que li va agradar tenir plaça aquí “perquè teniu models de comunitària i de promoció de la salut en l’atenció primària que són interessants”. Quan va saber que estava destinada a Catalunya Central va descartar les ciutats més grans, perquè es volia formar en l’atenció en àmbits rurals: “Pots fer activitats a les escoles i instituts, el pacient és diferent, coneixes l’entorn, el tracte és més familiar, etc. L’altre dia vaig estar en un institut, per exemple”. La Núria treballa al consultori de Taradell, també passa consulta a Santa Eugènia de Berga i fa guàrdies a Vic Nord.

Ariadna Bonet Cantero. Infermera resident, EAP Igualada Urbà

“Ja havia treballat al CAP de Vilanova del Camí. Vaig estar-hi molt a gust i vaig aprendre moltíssim. No volia marxar, perquè aquí em sentia bé i ja coneixia el funcionament i l’entorn.”

L’Ariadna és d’Igualada i va escollir Catalunya Central per proximitat. Té 23 anys i va estudiar Infermeria a l’Hospital Clínic. Un cop acabada la carrera va treballar un temps allà, però ja tenia clar que el que li agradava era la infermeria familiar i comunitària. També ha treballat al CAP de Vilanova del Camí, fet que li ha permès conèixer el funcionament de l’atenció primària i l’entorn: “Vaig estar-hi molt a gust i vaig aprendre moltíssim. Estic molt contenta d’haver obtingut plaça on volia, no volia marxar lluny i aquí hi estava bé”. Està destinada a l’EAP Igualada Urbà: “M’he sentit molt ben acollida aquests primers dies”, explica.

Pau Roca Montero. Metge resident, CAP Les Bases (Manresa)

“Buscava un lloc com Manresa, amb un ambient i un estil de vida més tranquils. A més, tenia referències de molts metges d’aquí que han estat molt bons professors a la universitat.”

El Pau té 26 anys, és de Sant Cugat del Vallès i ha estudiat Medicina a la Universitat Internacional de Catalunya. Durant els propers quatre anys estarà fent la residència de Medicina Familiar i Comunitària a Manresa. Els dos primers mesos treballarà a l’Hospital de Sant Joan de Déu, a urgències, i després al CAP Les Bases, tots dos centres gestionats per Althaia. Explica que va escollir Catalunya Central perquè “buscava un lloc més tranquil, amb un ambient més de poble”, malgrat que admet que a tot arreu “el volum de feina és gran i tots els pacients busquen el mateix tipus d’atenció”. El Pau ja coneixia la seva tutora de la universitat, i també “tenia referències d’altres metges que han estat molt bons professors a la universitat”. Diu que està satisfet del treball que està fent aquests primers dies a l’hospital.

Amparo González Cal. Infermera resident, EAP Berga

“Volia plaça en un entorn rural, i he tingut la gran sort d’anar a parar a Berga. Els companys són encantadors, el lloc és preciós, et faciliten la vida en tot, i l’idioma no és un problema en cap cas.”

L’Amparo ve de Galícia, d’un llogaret de Lugo, té 43 anys i ha deixat casa seva per venir a fer la residència d’Infermeria a Berga. Mai havia estat a Catalunya. Explica que ella volia fer l’especialitat d’infermeria familiar i comunitària en un àmbit rural: “He tingut la gran sort d’anar a parar a Berga. Els companys són encantadors, el lloc és preciós, et faciliten la vida en tot i l’idioma no és un problema en cap cas. La gent no ve perquè no coneix Berga”. Ja té experiència professional com a infermera a Galícia, on treballava com a interina. Explica que abans d’escollir plaça va informar-se sobre el territori i va veure que Berga “és un lloc de muntanya amb unes característiques que m’agraden més que les d’altres municipis més grans”. La podem trobar al CAP de Berga i també al CAP de Guardiola de Berguedà o als consultoris de Vilada i Borredà: “Em va genial perquè estic recorrent el territori!”.

Paula Gázquez Gambín. Infermera resident, EAP Vic Nord

“He escollit Catalunya Central perquè tinc família a Barcelona i em van animar a venir. Tenia ganes de provar un àmbit més rural i no tan urbà. Els primers dies hem fet molta pinya.”

La Paula té 23 anys i va estudiar Infermeria a la Universitat de Múrcia. Explica que ha escollit Catalunya Central per fer-hi la residència perquè té família a Barcelona i “em van animar a venir”. Està destinada a l’EAP Vic Nord: “A l’hora de seleccionar plaça tenia ganes de provar un àmbit més rural i no tan urbà, que és al que estic més acostumada. També vaig posar Barcelona entre les opcions, però em van parlar bé de la zona de Catalunya Central i aquí estic!” La valoració que fa dels primers dies com a resident és molt bona: “Hem fet molta pinya”.

Claudia Nodarse Guardado. Metgessa resident, CAP Sagrada Família (Manresa)

“Em vaig mudar a Vic i em va resultar molt atractiu i bonic com es vivia allà la medicina de família: s’aprèn molt perquè fas de tot i coneixes el pacient molt més de prop, i també pots realitzar moltes més activitats comunitàries.”

Té 28 anys i és nascuda a L’Havana (Cuba), on es va graduar de Medicina el 2017. Llavors, la Claudia va venir a Catalunya ja amb la intenció de fer el MIR. El procés de preparació i homologació de títols no ha estat senzill, però finalment, cinc anys després, ha obtingut plaça de Medicina de Família a Catalunya Central, a l’EAP Sagrada Família de Manresa. Ja ha treballat a l’ICS, als CAP de Sant Hipòlit de Voltregà i Sant Quirze de Besora (Osona): “La medicina de família en zones rurals és diferent, s’aprèn molt perquè fas de tot i coneixes el pacient molt més de prop, i també pots fer moltes més activitats comunitàries que en una ciutat”, explica. Després de treballar també a Barcelona i viure un temps a Vic, ara s’ha traslladat a Manresa amb la seva parella. “Tinc el CAP molt a prop de casa, hi puc anar caminant. Hi estic molt bé, hi ha molt companyonia i estan molt pendents dels residents”.

Eva Soto Gopar. Infermera resident, CAP Igualada Nord

“Estic contenta d’haver obtingut plaça com a resident. L’especialitat d’infermeria familiar i comunitària era la meva segona opció, la primera era llevadora.”

L’Eva Soto té 23 anys i és de Canàries. Va estudiar Infermeria a Madrid. La seva primera opció a l’hora d’escollir plaça IIR era per a l’especialitat de llevadora, però no va poder ser. L’especialitat Familiar i Comunitària era la seva segona opció. Explica que, al principi, Catalunya li feia respecte pel que fa a la llengua, igual que altres territoris de parla no espanyola com el País Basc, Galícia, les Balears, etc. Però assegura que això de moment no li ha suposat cap problema i que està “molt contenta d’haver obtingut plaça com a resident”.

Lidia Colombo Gasco. Metgessa resident, EAP Santa Eugènia de Berga

“Tenia moltes ganes d’exercir en la medicina rural. Estic cansada de la ciutat, del caos. A més, crec en la medicina tradicional, que permet conèixer bé el pacient.”

Durant anys, la Lidia ha treballat com a infermera de crítics a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. Té 38 anys i és de Canovelles. Va estudiar a la Vall d’Hebron (UAB). Durant un temps va provar la medicina forense, però no li va agradar, i va decidir preparar-se per al MIR. Durant aquest període ja va exercir com a metgessa a l’Hospital de Mollet. Explica que tenia moltes ganes de fer medicina rural: “Estic cansada de la humanitat, de la ciutat, del caos. A més, crec en la medicina tradicional, que permet conèixer bé el pacient.” Abans de saber que havia aprovat el MIR, li van oferir feina al CAP de Berga. “M’ho vaig estar rumiant, perquè tinc companys allà, però vaig saber que havia aprovat el MIR i vaig escollir Osona per proximitat”. Està destinada a l’EAP Santa Eugènia de Berga.

Karen Fernández Álvares. Infermera resident, EAP Sant Hipòlit de Voltregà

“Vaig conèixer una infermera que em va dir que, si em decantava per la infermeria comunitària, vingués a Catalunya perquè és la comunitat on les infermeres són més potents, tenen molta formació.”

La Karen, de 25 anys, ve de Còrdova, tot i que és nascuda a Bolívia. Va estudiar Infermeria a la Universitat d’Extremadura. Es va presentar a l’IIR perquè es volia seguir formant però sense tenir gaire clara quina especialitat li agradava més: “Vaig conèixer una infermera que em va dir que, si em decantava per la infermeria comunitària, vingués a Catalunya perquè és la comunitat on les infermeres són més potents, tenen molta formació”, explica. Va informar-se sobre les diverses zones on podia triar plaça i va escollir Vic. No volia viure en una gran ciutat i, a més, la capital d’Osona li recordava a una ciutat italiana on havia residit un temps. És el primer cop que treballa en un centre de salut, i està molt contenta de com l’ha acollit la resta de l’equip: “La meva tutora és molt flexible, estem començant totes dues i crec que aprendrem molt l’una de l’altra”.

Sonia Rodríguez Rodríguez. Infermera resident, EAP Vilanova del Camí

“És el primer cop que marxo a viure fora de casa. Tenia clar que volia fer l’especialitat de comunitària on fos i en un entorn urbà, perquè no em veia preparada per estar en un poble petit sense tots els serveis.”

La Sonia és de Valladolid, ciutat on va estudiar Infermeria, i té 27 anys. Ja té experiència laboral allà. Es va presentar a l’IIR abans de la pandèmia, en un moment que s’hi presentava més gent i hi havia menys places. Després ho va tornar a intentar, “quan s’oferien més places i hi havia menys pressió”, i ho va aconseguir. A l’hora de triar plaça, explica que ho va fer ordenant les seves preferències per proximitat i després buscant llocs propers a la costa. Un cop va saber que tenir plaça a la Catalunya Central, va escollir l’EAP Vilanova del Camí. És el primer cop que marxa a viure fora de casa. Tenia clar que volia fer “l’especialitat de comunitària on fos i en un entorn urbà, perquè vinc d’una ciutat gran on tenim de tot i ara no em veia preparada per estar dos anys en un poble petit sense tots els serveis”.

Marina López Miralles. Infermera resident, CAP Les Bases (Manresa)

“Catalunya Central era la meva primera opció, perquè després de quatre anys a la gran ciutat, necessitava més tranquil·litat. També buscava la proximitat que ja tinc com a usuària.”

La Marina té 23 anys i és de Monistrol de Montserrat. Va estudiar a la Universitat de Barcelona, al campus de l’Hospital Clínic, i tenia clar que volia fer la residència en l’especialitat d’infermeria familiar i comunitària. Diu que la Catalunya Central era la seva primera opció a l’hora de triar plaça per a la residència, perquè “després de quatre anys a la gran ciutat necessitava una mica més de tranquil·litat i tornar a casa. Com aquí, enlloc”. La proximitat també ha estat un factor clau per a ella: “Com a resident, buscava la proximitat que ja tinc com a usuària”. Està molt contenta d’haver aprovat l’IIR a la primera i d’haver obtingut la plaça que volia: “Em considero molt afortunada, m’ha anat tot molt rodat”.