Ús segur dels medicaments: gestants i teratogènia

Durant l’embaràs una dona es pot tractar per dues circumstàncies: per una condició mèdica prèvia existent abans de l’embaràs o bé per una afecció induïda pel mateix embaràs. En el cas d’una malaltia prèvia és rellevant planificar l’embaràs ja que cal avaluar si cal interrompre el tractament habitual de forma controlada, si cal canviar-lo per un que permeti continuar controlant la malaltia sense risc per al fetus o bé si és possible continuar rebent el fàrmac habitual.  

En l’embaràs es produeixen canvis en el cos de la dona a diversos nivells com el sistema digestiu, el volum de sang circulant, del sistema respiratori (degut a l’alçament de l’úter)… Això comporta dificultats alhora de predir el comportament que un medicament tindrà en l’organisme.

L’administració de qualsevol medicament per tractar una afecció de la mare pot traspassar la placenta i el fetus es pot exposar a algun risc. Aquest risc pot comportar malformacions al fetus i és el que s’anomena teratogènia. El risc és més elevat durant el primer trimestre de l’embaràs perquè és quan es produeix el desenvolupament dels òrgans del fetus i és més vulnerable. Tanmateix, no tractar determinades malalties de la mare també representen un risc pels dos i per tant, cal valorar sempre el risc-benefici de tractar qualsevol problema de salut.

Per aquests motius es recomana que l’ús de medicaments durant l’embaràs estigui restringit al mínim i només en cas de ser prescrits pel metge.

La setmana que ve t’explicarem:  Fàrmacs i insuficiència renal