Dones sanitàries al món rural: “Soc capaç de recordar els antecedents familiars; m’ajuden en el diagnòstic i en el seguiment dels pacients”

En el marc de la campanya “Cada dia 8 és 8 de març”, aquest mes d’octubre el Grup d’Igualtat de la Gerència Territorial de la Catalunya Central impulsa una campanya per donar a conèixer les experiències de diverses professionals sanitàries, totes dones, al món rural. Des d’aquest dissabte, dia 8 d’octubre, i fins al 15 d’octubre, que se celebra el Dia Internacional de la Dona Rural, cada dia sortirà publicada una breu entrevista a una professional de l’ICS Catalunya Central.

Una d’elles és la metgessa de família Anna Ribas Casals, de l’EAP Santa Eugènia de Berga:

1. Comenta breument la teva biografia.

Em dic Anna Ribas Casals; de fet, Anna Maria per la meva mare i el meu DNI. Tinc 59 anys, soc vigatana de tota la vida i vaig estudiar al Col·legi Escorial de Vic. Llicenciada l’any 1987 i especialista en medicina familiar i comunitària.

2. Comenta la teva trajectòria professional.

Des del primer dia he treballat a l’EAP de Santa Eugènia de Berga i sempre m’he responsabilitzat de l’atenció a la població de Folgueroles, conegut per tots per ser el poble natal del gran poeta Mossèn Cinto Verdaguer, i Vilanova de Sau, conegut pel seu pantà però sobretot per les vistes que ens ofereixen els cingles de Tavertet que el protegeixen i l’engalanen.

M’interessa la gestió però sempre dins del meu entorn assistencial per poder continuar exercint de metgessa, ja que deixar de fer de metge em fa por; sempre he pensat que es perd competència i habilitats. Actualment soc la directora de l’equip de Santa Eugènia de Berga. També he dirigit l’ACUT Osona des de l’inici del projecte fins a aquest mateix any. En aquest moment també soc la presidenta de la delegació d’Osona del COMB.

3. Quins són per a tu els avantatges de treballar al món rural?

Quan vaig començar a exercir tenia clar que ho volia fer a l’entorn rural, perquè el poble permet conèixer el pacient, la seva família i les seves relacions socials. Aquest coneixement ajuda en el maneig dels pacients, en la comunicació i facilita la presa de decisions. Amb els anys, conec cada família, el mapa familiar, on viuen i fins i tot el nom de la casa. Soc capaç de recordar els antecedents familiars que sovint m’ajuden en el diagnòstic i en el seguiment dels pacients. Soc defensora de la continuïtat assistencial, de la longitudinalitat i, sobretot, de l’accessibilitat. El metge de família ha de ser proper, ha d’exercir la confiança, ha de ser l’interlocutor de salut i ha de ser respectat. La de Folgueroles i Vilanova de Sau m’ho han posat molt fàcil.

4. En alguna ocasió t’has sentit discriminada a la feina pel fet de ser dona i professional sanitària?

Vivim en una societat patriarcal, la discriminació cap a la dona s’evidencia en el nostre dia a dia. Si, a més, som metgesses, sovint ens atorguen una superioritat que no ens perdonen “perquè som dones”. La discriminació de gènere l’escoltem i l’evidenciem dins i fora de la consulta. Encara tenim sostres de vidre i ens hem de guanyar el respecte dels altres. Per això, ara que soc gran, no accepto cap comentari masclista, ni dins ni fora de la consulta.

Durant 25 anys he treballat fent equip amb en Jordi Verdera. Jugàvem a fer el paper que ens atorgaven els pacients, jo d’infermera i ell de metge. Algunes vegades he escoltat, en informar d’un diagnòstic: “Nena, això mateix em va dir el doctor de la barba”.

5. Explica’ns alguna anècdota o experiència personal/laboral que vulguis compartir.

D’experiències n’hi ha moltes. He tingut la sort de ser metgessa, he après cada dia, he conegut moltes maneres de fer, de pensar i de viure i he procurat respectar-les totes, però l’experiència més bonica que tinc és la confiança dels meus pacients. A més, he tingut la sort de tenir uns companys d’equip que m’han ensenyat molt; no seria la mateixa sense ells, ni personalment ni professionalment.