Alguns pacients deixen de prendre un medicament o no arriben a prendre-se’l per por de patir algun dels efectes adversos que es detallen al prospecte. Per aquest motiu és rellevant que el pacient tingui present que els efectes adversos no afecten a tothom per igual i que malgrat apareguin en el prospecte no significa que l’hagi de patir.
Molts efectes adversos es poden reconduir o disminuir de manera senzilla i fins i tot alguns desapareixen sols quan el cos s’acostuma al medicament després d’uns dies de prendre’l. Quan no desapareixen sols i són una molèstia o un perjudici pel pacient el metge pot decidir diverses opcions:
- Suprimir-lo.
- Canviar-lo per un altre.
- Mantenir el medicament que produeix l’efecte advers i afegir-ne un altre que alleugi l’efecte advers del primer.
En ocasions es prescriu un nou medicament per tractar un efecte advers d’un altre medicament en ús però que no és reconegut com a tal i que erròniament s’interpreta com un nou trastorn. És el què s’anomena cascada terapèutica i comporta que el pacient estigui en risc de desenvolupar efectes adversos relacionats amb el nou medicament que és potencialment innecessari.
Per prevenir una cascada terapèutica cal tenir present algunes recomanacions:
- Iniciar un tractament farmacològic de forma progressiva, és a dir, a dosis baixes que s’aniran incrementant progressivament per tal de minimitzar al màxim l’aparició d’efectes adversos.
- Considerar els nous símptomes que apareguin després d’iniciar un tractament farmacològic com una possible conseqüència d’aquell tractament.
- Informar als pacients sobre els efectes adversos i com han d’actuar en cas que apareguin.
La setmana que ve t’explicarem: Medicaments orfes