L’activitat física socialitza les persones

Anna Ruíz és doctora i investigadora de la Unitat de suport a la recerca de la Gerència Territorial Catalunya Central. Recentment, ha guanyat un Premi nacional pel seu estudi sobre els beneficis de caminar i com l’activitat física por millorar l’estat d’ànim i la socialització de les persones grans. A continuació ens  en parla.

La soledat i l’aïllament social són condicionants de salut emergents en la gent gran de la nostra societat, especialment en les persones vídues, amb problemes crònics i depressió. Aquesta situació es relaciona amb una major morbimortalitat. La solitud augmenta el risc de sedentarisme, de tabaquisme, de consum excessiu d’alcohol i d’alimentació inadequada, la quantitat i la qualitat del son també es poden veure afectades en aquestes persones.

Els ancians aïllats tenen més risc de deteriorament cognitiu, símptomes depressius, major risc de caigudes, més reingressos hospitalaris, més institucionalització i necessiten més atenció domiciliària. Els professionals sanitaris han de promoure l’autonomia d’aquestes persones i facilitar la seva sociabilitat. El primer pas és identificar la solitud i centrar-se en la causa dels problemes i no en les seves manifestacions.

Des de fa dècades es coneix que les relacions socials estan vinculades a la salut física i mental. Una xarxa social satisfactòria promou comportaments i hàbits saludables. També l’activitat física en les persones grans té múltiples avantatges, no només a nivell físic sinó també a nivell emocional. Realitzar alguna activitat els ajudarà a afrontar aquesta etapa de la vida amb més optimisme i a relacionar-se amb altres de manera sana i independent.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) l’exercici en aquesta etapa consisteix a dur a terme activitats recreatives, caminades, passejades amb bicicleta, ioga, esports d’intensitat moderada com natació, golf, gimnàstica aeròbica o balls de saló, tasques domèstiques, jocs o exercicis programats en el context de les activitats diàries, familiars i comunitàries.

El temps recomanat per a la realització d’activitats físiques són 150 minuts a la setmana com a mínim, en el cas d’exercicis moderats com els de tipus aeròbic. Si es tracta d’alguna activitat física vigorosa també de tipus aeròbica el temps setmanal es redueix a 75 minuts. L’activitat s’ha de practicar en sessions de 10 minuts, com a mínim. Les persones amb determinats problemes de salut, com malalties cardiovasculars i diabetis, hauran de prendre més precaucions i consultar al metge abans d’intentar assolir els nivells recomanats d’activitat física per el seu grup d’edat.

L’evidència disponible demostra que, en comparació amb els adults majors menys actius, la gent gran físicament activa:

• Presenta menors taxes de mortalitat per totes les causes: cardiopatia coronària, hipertensió, accidents cerebrovasculars, diabetis de tipus 2, càncer de còlon i de mama, depressió, ansietat i insomni
• Una millor massa i composició corporal
• Una millor salut òssia, un menor risc de caigudes
• Funcions cognitives millor conservades i un menor risc de limitacions funcionals

Des dels equips d’Atenció Primària la promoció de l’activitat física i la prescripció social han de ser una peça important en l’activitat preventiva recomanable a aquesta part de la població, proposant activitats concretes tant a nivell individual com a nivell comunitari.