Prevenció a l’infant de l’addicció als videojocs i al joc patològic

Ara fa uns dies, amb la polèmica sortida al mercat de la darrera edició d’un videojoc de bàsquet molt conegut entre els nostres joves i que ha estat etiquetat com a apte per als nens majors de tres anys tot i que inclou diversos jocs d’atzar similars als d’un casino virtual. Aquests jocs d’atzar serveixen per aconseguir premis i que l’usuari millori els seus jugadors.

Els experts alerten que aquests tipus de jocs d’atzar, encara que no impliquin directament apostar amb diners, sí que es poden convertir en una via d’entrada dels menors al món de les apostes.

Per aquest motiu, el grup de pediatria de l’EAP Montserrat trobem convenient d’explicar-vos el perill que comporta no vigilar els videojocs que posem en mans dels nostres fills i filles i les conseqüències que poden derivar de tot això.

El joc d’atzar és una activitat freqüent per a la joventut. Atès el creixement de les oportunitats de jugar, de l’atractiu de molts jocs i de la proliferació generalitzada de llocs de fàcil accés, els adolescents són particularment susceptibles de desenvolupar un problema amb el joc. Per tant, hi ha una necessitat d’iniciatives de prevenció eficaces adreçades als adolescents.

És important educar els joves perquè entenguin què és el joc d’atzar i quines són les seves possibles conseqüències. Quan arriben a l’edat legal, haurien de tenir clar que no jugar és una opció legítima d’estil de vida. I si trien jugar, han d’entendre que no és una activitat sense risc i que és essencial mantenir un comportament responsable.

El joc es percep sovint com una activitat innòcua. «Almenys el meu fill no beu ni pren drogues» és una frase que se sent sovint quan es parla del joc i el jovent. La veritat és que, encara que el noi o la noia no ingereixi substàncies tòxiques, una addicció al joc pot ser igual de perjudicial per al jugador problemàtic, la família, els amics i la comunitat. Les possibles conseqüències del joc poden incloure absentisme o abandonament escolar, aïllament de la família i els amics, depressió i suïcidi.

Senyals d’alarma

Hi ha senyals que indiquen que hi ha un problema:

• Aïllament de família i amics; disminució de la comunicació.
• Pèrdua d’interès per la família i els amics.
• Poc interès en les activitats socials preferides.
• Augment dels signes d’estrès, canvis d’humor, ansietat.
• No menjar ni dormir bé.
• Poca disposició a parlar del seu comportament amb els jocs d’atzar.

Què poden fer els pares?

• Examinar les seves pròpies actituds sobre el joc i oferir un exemple responsable.
• Adquirir coneixements sobre la realitat del joc: restriccions d’edat, tipus de joc i terminologia.
• Conèixer els senyals d’alarma del joc problemàtic i estar alerta sobre els canvis en el comportament que poden indicar un problema.
• Parlar amb els seus fills sobre el risc associat al joc.
• No renunciar al seu poder d’influir positivament. Els joves amb comportaments de menor risc esmenten els seus pares com la influència més significativa, mentre que els que tenen comportaments de més risc esmenten els seus companys.

El joc patològic és un trastorn caracteritzat per la pèrdua de control sobre el joc, amb pensaments irracionals en relació als premis que es poden obtenir. Per a la persona que juga d’aquesta manera, el joc d’atzar deixa de ser un entreteniment i passa a ser una necessitat.

El joc patològic pot afectar qualsevol persona, de qualsevol edat, gènere, origen i situació socioeconòmica. Els trets essencials del joc patològic són els següents:

• Durant un període de temps continuat es perd el control sobre el joc.
• Va augmentant la freqüència de joc i la quantitat apostada.
• La preocupació per jugar i obtenir diners per seguir-ho fent esdevé constant.
• Les alteracions en la conducta en relació al joc continuen malgrat les conseqüències adverses.

El joc patològic és un problema de salut important reconegut per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Més informació